Opinió
-
Joan Fuster i Barcelona
Martí Estruch Axmacher
21.06.2012
-
La batalla guanyada a Amstel
Francesc Felipe
21.06.2012
-
Josep Guia: 'Fuster és plenament vigent i el temps li dóna la raó'
Josep Guia
21.06.2012
-
Enric Morera: 'Les idees de Fuster són vàlides per a endreçar un camí de plenitud nacional'
Enric Morera
21.06.2012
-
Joan Francesc Mira: 'L'assagista més important en llengua catalana d'aquests darrers cinquanta anys'
Joan Francesc Mira
21.06.2012
-
Carles Solà: 'A estudiar!'
Carles Solà
20.06.2012
-
Natxo Sorolla: 'La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal'
Natxo Sorolla
18.06.2012
-
Dolors Camats: 'Cal un canvi total i radical'
Dolors Camats
15.06.2012
-
Uriel Bertran: 'Hem de sortir d'aquest Titanic que s'enfonsa i poder construir el nostre vaixell de futur'
Uriel Bertran
15.06.2012
-
Biel Barceló: 'Sense sobirania fiscal anam a un empobriment brutal dels nostres territoris'
Biel Barceló
14.06.2012
-
Ramon Tremosa: 'El descrèdit d'Espanya és total, amb un govern incompetent, fatxenda i populista'
Ramon Tremosa
14.06.2012
-
Anna Simó: 'Mas ha d'anar a Europa a explicar el cas català'
Anna Simó
14.06.2012
-
Enric Morera: 'Cal trobar un govern ben preparat, que ajude i rescate les persones'
Enric Morera
14.06.2012
Mercè Teodoro
21.02.2012
Mercè Teodoro: 'Joan Lluís Vives somriu'
Els agrada caminar per la ciutat, despòtics, amb els rostres coberts, protegits pels equips obscurs i colpejar, atemorir, sotmetre. Aleatòriament. Ara et faig córrer, ara et pegue un cop de porra, ara un puntelló, ara t'empenye contra la paret, ara t'agafe, et tire a terra, t'esclafe l'esquena amb un genoll, el coll amb l'altre, t'emmanille ... i quan ja ets mig ofegat, au, a la furgoneta i, en acabat, al calabós, i així t'ensenyes que cal obeir, i callar i respectar... Gran lliçó de pedagogia aplicada!
No sempre poden descarregar la ràbia i exercir el seu poder mesquí; les oportunitats són escasses malgrat la crisi, malgrat el malestar, malgrat la desesperació de moltes famílies, de moltes persones... I a més, sovint hi ha els delegats de govern de torn, que, quan la cosa comença a posar-se interessant i comencen a descarregar una mica d'adrenalina van i els aixafen la guitarra i els diuen que ja n'hi ha prou, que no en facen un gra massa, que després se'ls tiren a sobre...
I ves per on, ara, com un regal del cel, els ve la xicalla del Lluís Vives. I de més centres escolars. I algunes mares i pares. I vianants. I caram, fins i tot universitaris –aquests els agraden especialment. I per a acabar d'arrodonir la festa, una delegada de govern, un ministre d'Interior i un ministre de Justícia que no solament els deixen fer, sinó que els animen a continuar i abandonen la ciutat al seu poder primitiu... per protegir el dret de manifestació pacífica!!!
Festival de carrers presos, furgonetes i sirenes en cada cantonada, escamots desplegats per avingudes, carrers i carrerons... Hores i hores d'ignominiós plaer sàdic.
Les imatges diuen molt. Però no tot. No poden recollir cada detall de cada fet, cada xiquet ferit, cada atac d'ansietat sofert, cada crisi d'histèria, cada mare plorant, cada advocat (d'ofici, d'eixos que treballen i no cobren) clamant pels drets dels menors sense que ningú semble recordar que n'hi ha. Cada minut de les ja moltes hores fent veure que València és el 'far west' i que ells són els homes del xèrif.
Ni tampoc les pobres imatges poden reflectir cada persona que s'hi solidaritza, cada nou jove que es consciencia, cada veu que s'alça per cridar que ja n'hi ha prou, que no consentirem que tornen a fer de la nostra estimada ciutat un regne de por i repressió.
Ironies del destí, tot ha començat a l'Institut Lluís Vives. Ahir a la vesprada crec que vaig veure el gran humanista, filòsof i pedagog valencià somrient des de l'altra vora del carrer de Xàtiva, encoratjant els joves valencians a mantenir el seu esperit crític i a rebel·lar-se contra les injustícies.
Mercè Teodoro, advocadessa
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015