Opinió
-
Albert Dasí: 'Anem cap a un curs conflictiu'
Albert Dasí
07.09.2012
-
Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'
Enric Casasses
05.09.2012
-
Josep Sort: 'Si guanya el Partit Quebequès, els plans d'un referèndum serien a llarg termini'
Josep Sort
04.09.2012
-
Gerard Horta: Crida urgent a la solidaritat per l’educació pública catalana
Gerard Horta
03.09.2012
-
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència'
Arcadi Oliveres
01.09.2012
-
Lois Rodríguez: 'Als tres grups del parlament actual els interessa l'avançament'
Lois Rodríguez
27.08.2012
-
Marcos Pérez Pena: 'Era l'opció preferida de Mariano Rajoy'
Marcos Perez Tena
27.08.2012
-
Quim Torra: 'Encara tenim pressa, president Barrera'
Quim Torra
27.08.2012
-
Salvador Garcia: 'Continuar a l’estat espanyol és garantia d'anys de retallades i de crisi econòmica'
Salvador Garcia-Ruiz
23.08.2012
-
Josep Vendrell (ICV): 'Estarem atents perquè no s'instrumentalitzi el pacte fiscal en benefici propi o electoral'
Josep Vendrell
10.08.2012
-
Gallego (CC OO Catalunya): 'No es pot criminalitzar Gordillo i ser permissiu amb les corrupteles polítiques'
Joan Carles Gallego
09.08.2012
-
Enric Morera: 'El decret és part de l'estratègia recentralitzadora del PP'
Enric Morera
07.08.2012
-
Ximo Puig: 'Amb el decret el PP vol posar en qüestió la potència vehicular del valencià'
Ximo Puig
07.08.2012
Joan Roma
03.01.2012
Joan Roma: 'A Artur Mas, li falla la mitologia'
El discurs d'Artur Mas convenç una gran part de la població del fet que aquest govern fa l'única cosa que es pot fer donades les circumstàncies. El seu missatge diu que l'única cosa que es pot fer és també la millor que es pot fer. D'aquesta manera aconsegueix de desactivar prou la població perquè la protesta no sigui gaire forta.
Del discurs sobre el primer any de govern, com també del discurs que va fer per Cap d'Any i pel Cap d'Any anterior, en destacaria dos aspectes:
Per una banda, en el discurs del primer any governant, Mas ha aparegut com un gestor, que gestiona els comptes de la casa gran: xifres, reducció del dèficit, 'exigim allò que és nostre'...
En canvi, els discursos de cap d'any van ser molt diferents, sobretot en la forma més que no pas en el contingut: en el d'enguany va triar el mateix escenari de l'any passat: el saló gòtic dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, presidit per una imatge de Sant Jordi, un escenari que vol subratllar la tradició de la nació catalana. A més, Mas gesticula molt poc i això fa que resti impregnat de la immanència de la història. És com dir que és un dels elegits dins aquesta Catalunya eterna. És una escena plena del sentit de sagrat i en aquest context Artur Mas apareix com un ungit.
Mas manté aquestes dues imatges: la d'un gestor de la comptabilitat i dels recursos del país, i la d'algú que vol inculcar un sentit èpic a la seva figura. I això connecta amb la metàfora del capità que conduirà el vaixell enmig d'aquesta mar tan furiosa. Mas utilitza moltes imatges de navegació i parla de la boira espessa, de l'aigua moguda… Catalunya és un vaixell en una situació difícil, però n'ha passades de pitjors; per això hi ha esperança. És aquest el missatge que transmet constantment.
Curiosament, Mas aconsegueix de ser la persona més valorada del govern, mentre que tots els consellers suspenen en l'enquesta del diari La Vanguardia. Els consellers han fet tot el procés de rentar la roba, han de fer la feina, s'han d'embrutar més mentre mantenen en Mas en una posició més èpica, mítica.
Una altra qüestió que Artur Mas aconsegueix: convenç que la feina que fa és una feina titànica (ho ha dit tres vegades en el discurs del balanç de l'any) per a reduir el dèficit. Però aquí, a Mas, li falla la mitologia. Perquè els titans, que lluiten contra els olímpics dirigits per Zeus, acaben perdent la batalla i són condemnats i tancats al Tàrtar. La dels titans és considerada una època de barbàrie.
Caldria suggerir a Artur Mas unes altres imatges. Perquè la dels titans al final és una imatge de perdedors. Per tant, no sé si interiorment se sent tan confiat de no perdre aquesta esperança.
Joan Roma, president d'Innova
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015