Opinió

Albert Dasí

07.09.2012

Albert Dasí: 'Anem cap a un curs conflictiu'

Aquesta setmana he escrit uns quants apunts al meu bloc justament sobre els despropòsits, amb la idea que és un començament de curs dels despropòsits, perquè l'administració continua fiscalitzant l'escola en lloc d'ajudar-la. En lloc d'anar plegats en un projecte que hauria de ser comú, en lloc de donar suport a l'escola i als mestres, l'administració el que fa és unflar-nos amb decrets i noves propostes que són un despropòsit, que és justament administrar sense comptar amb la mateixa escola, la protagonista del curs que comença avui.


Sobretot, segons diu Escola Valenciana, el nou decret que ens ha enviat el govern fa pocs dies atempta contra la llengua dels valencians, perquè obliga als usos d'unes altres llengües quan la nostra no està completament consolidada. Això comporta un enfrontament directe, perquè si la primera setmana que comença el curs ja t'envien una sèrie de propostes, sense tindre en compte tots els suggeriments i consells que donava Escola Valenciana, doncs això explica que anem cap a un curs conflictiu quant a una de les bases de la nostra escola, que és la llengua.

Respecte a uns altres condicionants com poden ser els recursos que hi haurà, sobre com es van administrant els diners a l'escola pública i a la concertada, quant a dotar de mestres per a les especialitzacions en educació especial… anem de mal en pitjor, perquè des de fa molt de temps el govern va retallant. I les retallades, d'uns quants mesos cap ací, encara han estat més greus i profundes, i atempten directament contra allò que és bàsic: que el canvi social, el canvi de la societat, ha de ser a través de l'educació i a través de l'escola. Si a tot això hi afegim aquestes retallades, doncs l'objectiu que es pretenia d'acostar-nos a Europa, d'ésser finlandesos, d'ésser europeus en definitiva, cada vegada ens queda més lluny, cada vegada és més un impossible.

I, enmig de tot això, la consellera d'Educació, María José Català, en un article publicat aquesta setmana a la premsa deia que l'únic conflicte al començament del curs el provocarien els mateixos mestres. Això és un atemptat contra el seny: començar el curs atacant els mestres o culpant-los de ser els qui provocaran el destorb a l'escola és tenir molta cara.

Malgrat això, els mestres i Escola Valenciana som capaços de tirar endavant el curs amb goig, amb coratge, amb il·lusió, perquè ens creiem l'escola malgrat que fa vint anys, o trenta o quaranta, que som governats per uns impresentables amb l'educació. Per què? Perquè l'escola ha estat per damunt de moltes coses, perquè creiem en tot això, com també passa amb els músics, amb els artistes de teatre i amb els escriptors, amb els altres moviments socials importants al si de la societat valenciana, que tiren endavant la societat malgrat els polítics: doncs l'escola és un d'aquests puntals importants. Per això els mestres començarem amb el mateix coratge de sempre, tot i saber que tenim una administració a la contra, sabent que hem de tirar endavant malgrat que tenim molt poc suport polític. No ve d'ara fa quatre dies i tirarem endavant.

Amb tot, també vull deixar clar que estem molt millor que els mestres freinetistes dels anys seixanta, que els mestres dels moviments de Castelló dels anys 1930-1940 (que era una escola moderna) i molt millor que l'escola nova del mestre Ferrière dels voltants de 1912. Per tant, no ens podem queixar: cent anys després, hem avançat molt. Però pareix mentida que, des de l'administració, el que es posi en qüestió sigui l'educació. Com que el govern ho posa tot al mateix sac i diu que la crisi és tan greu i l'hem de patir tots (la sanitat, la cultura, la premsa, l'ajut a associacions i els moviments socials, a l'atenció social…), doncs l'escola també ha de pagar eixes retallades. I tot això, a més, al costat dels grans despropòsits i despeses en aeroports fantasma, en fórmula 1, en parcs temàtics i tota la corrupció que hi ha hagut al darrere… Per això hem considerat que enguany és un curs contra el despropòsit i, malgrat això, l'escola continua.


 


Albert Dasí


(Opinió recollida via telefònica per la redacció de VilaWeb)


Editorial