Opinió

Ernest Benach

09.02.2013

Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència

En principi, hi ha un marc competencial que està definit, en el qual la protecció dels animals queda reservada a la Generalitat de Catalunya i l'estat no hi té res a dir. Per tant, si s'aprova aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP) dels toros al congrés espanyol, s'obre un conflicte competencial evident. La raó la té el Parlament de Catalunya, que és qui va aprovar primer la llei a partir d'una ILP. I ho va fer amb la base d'una llei que ja existia, la de protecció dels animals, amb la qual el parlament era una institució pionera. El nostre país té una sensibilitat sobre aquesta qüestió que ve de lluny.

Amb tot, és evident que el PP no para. En aquest cas parlem d'una ILP, però està promoguda per qui tots ja sabem. La posada en qüestió de part del PP de les decisions que es prenen a Catalunya és permanent, especialment en aquells temes que afecten l'autogovern. Tant si parlem de la llei Wert, dels temes fiscals, els toros, el MACBA, o del que sigui, aquesta gent van d'agressió en agressió. Aquesta situació és del tot insostenible. Què és per ells l'autogovern? No el respecten gens ni mica? Hem arribat a un punt de no-retorn. Tan sols hi ha un escenari nou possible: la separació total i definitiva. Amb aquest nou cas, queda clar que l'Espanya autonòmica no existeix. Perquè no se la creuen.

Catalunya, o és subjecte polític i jurídic sobirà i actua, o ho té molt fotut. No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència. La fi del model autonòmic la podem veure en temes que hi ha gent que considera menors, però també queda clara en coses com la llei Wert, que ataquen el moll de l'os del model català.

La qüestió dels toros és l'exemple d'un cas més en el que el debat a Catalunya havia quedat ben clar i la decisió està presa; va ser el resultat d'una participació popular molt important; hi ha un suport internacional molt explícit… Però aquesta gent del PP s'ho carregaran sense manies i per damunt de lleis i competències.

Per tot això, en aquest moment ja no sé si té cap sentit discutir sobre lleis amb l'estat espanyol. Com que el marc de referència legal i de competències l'interpreten i se'l fan venir bé cada vegada que els interessa, continuar aquesta lluita no té sentit. Queda clar que el que falla és el marc espanyol. Davant d'això no queda més opció que tirar pel camí del mig i esdevenir un poble unit, alegre i combatiu.

Editorial