Opinió
-
Miquel Strubell: 'Seria irònic que, a la nova Catalunya, el castellà hi fos oficial'
Miquel Strubell
10.10.2012
-
Bernat Joan: 'Oficialitat asimètrica'
Bernat Joan
10.10.2012
-
Gabriel Bibiloni: 'Construir un estat amb l'espanyol com a llengua oficial és un risc explosiu'
Gabriel Bibiloni
09.10.2012
-
Mariano Ferrer: 'La qüestió identitària serà important en la campanya electoral basca'
Mariano Ferrer
05.10.2012
-
Lois Rodríguez: 'És impossible d'aventurar si guanyarà el bloc de dretes o d'esquerres a Galícia'
Lois Rodríguez
05.10.2012
-
Isidor Marí: 'El Diccionari català-valencià-balear, un dels grans de totes les llengües romàniques'
Isidor Marí
05.10.2012
-
Els crits de la gent normal
Jordi Borda
30.09.2012
-
Raimon trenca el silenci a Berlín
Martí Estruch Axmacher
29.09.2012
-
Jaume Aulet: 'Decàleg per a combatre el pensament autonòmic'
Jaume Aulet
27.09.2012
-
Rafa Xambó: 'Saben que perden i que no tenen res a fer'
Rafa Xambó
26.09.2012
-
Martí Gasull, des de Mallorca
Tomeu Martí
23.09.2012
-
Meritxell Ramírez: 'L’exemple de Catalunya pesa com una llosa en l’imaginari nacionalista escocès'
Meritxell Ramírez
23.09.2012
-
Salvador Garcia-Ruiz: 'L'amenaça del retorn a la pesseta'
Salvador Garcia-Ruiz
22.09.2012
Lois Rodríguez
05.10.2012
Lois Rodríguez: 'És impossible d'aventurar si guanyarà el bloc de dretes o d'esquerres a Galícia'
Hi ha una crisi mundial i estatal de signe financer i econòmic; una crisi que abasta tot l'estat espanyol pels conflictes territorials i nacionals, que també té influència i vida a Galícia; i una crisi institucional i política arran de les eleccions avançades per una actitud oportunista, d'interès de partit. I és que, segons que sembla, les eleccions s'han avançat per no haver-les de fer després del rescat europeu d'Espanya i de les mesures d'austeritat i de reforma del sistema que hi aniran associades. La situació, doncs, és aquesta.
El govern de Feijóo té el dret d'avançar eleccions, però és evident que ho ha fet sense motiu objectius que no sigui el de l'interès del seu partit, el PP. Suposo que deu pensar que, com més tard les faci, més difícil li serà aguantar els resultats actuals. A partir d'aquí, hem de tenir en compte que també hi ha una crisi del sistema polític i de la confiança que hi tenen els ciutadans.
El PP està contra les cordes per l'evolució de la crisi i per incapacitat de reaccionar i de millorar; però també el PSOE està tocat: a Galícia el candidat i secretari general, Pachi Vázquez, se les heu amb una dissidència interna i acaba de tenir el cas del batlle d'Ourense, detingut fa pocs dies, que ha hagut de dimitir. I el BNG arriba a les eleccions després d'una fractura que ha acabat amb tres candidatures separades de l'esquerra sobiranista: el Bloque, Compromiso por Galicia i A nova (la formació de Xosé Manuel Beiras). I també hi ha una nova formació que desfigura el panorama tradicional: la de Mario Conde, que es presenta a Pontevedra.
Per tant, a les eleccions, s'hi presentaran dos grans blocs: PP, Mario Conde i UPyD, a la dreta; i el PSOE, BNG, Compromiso por Galicia, A nova i IU, a l'esquerra. L'aparició de Mario Conde és un maldecap per al PP perquè pot dividir una mica el seu vot, car pot guanyar-se aquella part de població disgustada amb les mesures anunciades pel PP en les eleccions anteriors, a Galícia i a Espanya, i no complertes. Que incomoda al PP es veu en el fet que a les tertúlies radiofòniques i televisives Conde ha passat de ser 'don Mario' a rebre tot de desqualificacions. Alguna enquesta que no s'ha fet pública li dóna algun diputat a Pontevedra. La UPyD, en canvi, és residual.
A l'esquerra, el PSOE es pot desinflar una mica o aguantar amb dificultats; la formació de Beiras farà que es divideixi el vot del Bloque; i Izquierda Unida pot arreplegar alguns vots dels descontents de l'esquerra gallega.
A hores d'ara, ningú no es veu capaç d'aventurar si la cosa caurà per la banda del bloc de dretes o d'esquerres. Ara, tant si cau de l'una banda com de l'altra, la cosa més probable és que sigui per una diferència molt petita.
Lois Rodríguez, periodista gallec
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015