Opinió
-
Miquel Strubell: 'Seria irònic que, a la nova Catalunya, el castellà hi fos oficial'
Miquel Strubell
10.10.2012
-
Bernat Joan: 'Oficialitat asimètrica'
Bernat Joan
10.10.2012
-
Gabriel Bibiloni: 'Construir un estat amb l'espanyol com a llengua oficial és un risc explosiu'
Gabriel Bibiloni
09.10.2012
-
Mariano Ferrer: 'La qüestió identitària serà important en la campanya electoral basca'
Mariano Ferrer
05.10.2012
-
Lois Rodríguez: 'És impossible d'aventurar si guanyarà el bloc de dretes o d'esquerres a Galícia'
Lois Rodríguez
05.10.2012
-
Isidor Marí: 'El Diccionari català-valencià-balear, un dels grans de totes les llengües romàniques'
Isidor Marí
05.10.2012
-
Els crits de la gent normal
Jordi Borda
30.09.2012
-
Raimon trenca el silenci a Berlín
Martí Estruch Axmacher
29.09.2012
-
Jaume Aulet: 'Decàleg per a combatre el pensament autonòmic'
Jaume Aulet
27.09.2012
-
Rafa Xambó: 'Saben que perden i que no tenen res a fer'
Rafa Xambó
26.09.2012
-
Martí Gasull, des de Mallorca
Tomeu Martí
23.09.2012
-
Meritxell Ramírez: 'L’exemple de Catalunya pesa com una llosa en l’imaginari nacionalista escocès'
Meritxell Ramírez
23.09.2012
-
Salvador Garcia-Ruiz: 'L'amenaça del retorn a la pesseta'
Salvador Garcia-Ruiz
22.09.2012
Pau Obrador
03.01.2013
Pau Obrador: 'La independència de Catalunya serà una oportunitat única per a Menorca'
La setmana passada Última Hora va publicar una enquesta segons la qual Menorca era l'illa on el dret de decidir tenia més suport. Segons l'estudi de l’IBES, si es fes un referèndum, el 19% dels menorquins votaria a favor de la independència. Aquest resultat no és cap sorpresa. Menorca té les mateixes condicions objectives que Catalunya pel que fa al dèficit fiscal i la croada identitària de l'espanyolisme hi és especialment dura. Enfront d’una realitat tan crua, la independència és vista com una possibilitat a tenir en compte per part d’un sector creixent de la població. Açò es reflecteix ja en la vida política i social de l'illa. El menorquinisme polític, per mitjà del PSM, ha evolucionat de manera inequívoca cap a posicions clarament sobiranistes. Tanmateix, Menorca és la illa on l'independentisme clàssic té més poc arrelament. Rarament s’hi veuen estelades. A diferència de Mallorca i Eivissa, la presència d'ERC i més formacions de l'esquerra independentista sovint no arriba a esser ni a testimonial. Literalment, caben tots dins un taxi.
Tot i formar part d’una mateixa nació cultural, Menorca no s’integrarà en el nou estat, almanco en un primer moment. Això és així perquè avui no hi ha pas una majoria social favorable a obrir un procés sobiranista. Només un conseller menorquí –de tretze– dóna suport al dret d'autodeterminació del poble de Menorca. Quan la independència de Catalunya es faci efectiva, Menorca restarà per tant en una posició estranya. La ciutat de referència de Menorca, on la majoria de nosaltres hem anat a estudiar, passarà a formar part d’un estat nou. Això farà augmentar a les estatístiques oficials el nombre de turistes estrangers que ens visiten, però també la nostra incomunicació cultural i política. Hi haurà un fet insòlit a Europa: els territoris de parla catalana quedaran dividits en cinc estats diferents.
Hi ha pocs dubtes de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, i no diguem dels Països Catalans, sobretot si, com es preveu, no tenen ni exèrcit ni estructures d’estat, que Espanya sí que té. No és pas tan clara la viabilitat d'Espanya. Sense els impostos dels catalans, Espanya perdrà més d’un 20% de la recaptació impositiva actual i només un 16% de la població. És a dir, perdrà més ingressos que no despeses. La proclamació de l'estat català motivarà de segur un cataclisme sense precedents a Espanya, que pot tenir conseqüències molt negatives a Menorca. Espanya té una estructura econòmica poc productiva i unes institucions molt feixugues amb flaires imperials. En un primer moment, ens caurà a sobre una reforma de caire autoritari, que ja es pot ensumar. Tot fa pensar que se suprimirà l'estat de les autonomies i es prohibirà tot allò que soni a català. De fet, la contrareforma ja la tenim aquí. Per primera vegada el delegat del govern espanyol a Menorca és un militar en actiu que no parla català i que dedicà el seu primer discurs a defensar la unitat de la pàtria; la seva, és clar.
A mi no em fa gens de gràcia, de quedar-me en una Espanya empetitida, autàrquica i recentralitzada. Però tampoc no em fa gens de por. La independència de Catalunya serà una oportunitat única per a Menorca. Tindrem a quatre passes un estat sòlid, profundament democràtic i europeista, cridat a esser una mena d’Holanda del sud. Econòmicament, d’avantatges n’hi ha molts. Els països més competitius d’Europa són els que tenen una mida mitjana, com Finlàndia o Dinamarca. Disposar d’un estat propi també tindrà avantatges culturals. La nostra llengua –que possiblement nosaltres tindrem mig prohibida– disposarà per primera vegada d’unes estructures d'estat que la protegiran. I tots sabem que no hi ha llengua normal sense un estat al darrere. Però el fet més important és el precedent democràtic. A partir d’ara, sabrem què fer i com fer-ho –amb responsabilitat i sempre d’acord amb la legislació internacional. Sabrem que no tan solament ens podem plantar, sinó que també podem articular políticament un projecte nou amb il·lusió i esperança. Quedarà palès que el futur de Menorca depèn dels menorquins.
El viatge cap a Ítaca té una dificultat afegida a Menorca: les Illes Balears. El sistema autonòmic ens ha condemnat a formar part d'una comunitat en què poca gent creu, i més ara que tenim el rècord europeu de polítics corruptes. Els menorquins ens sentim menorquins no balears. Em costa de creure que ningú vulgui mai 'la independència de les Illes Balears', ni res que s’hi assembli. Catalunya ja ha deixat ben clar que ens respectarà, però que no ens espera ni ens estira. I si Mallorca decideix, que ningú no esperi una adhesió incondicional dels menorquins, que ho veuran com una continuació. Aquesta potser és l'illa més catalanista –és també la més militar– i mentrestant Menorca ha perdut empenta i alegria. La crisi l’ha colpejada molt fort.
Pau Obrador, sociòleg i geògraf menorquí.
Professor de turisme a la Universitat de Sunderland
Twitter: @pauobrador
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015