Opinió

 

<5/72>

Bernat Joan

18.06.2015

Independència sense Convergència?

El procés de Catalunya cap a la llibertat nacional pot descarrilar per causes diverses. I una que no hauríem de menystenir és la frivolitat. Especialment si apareix barrejada amb el sectarisme. 


No crec que ningú pugui dubtar que el catalanisme ha avançat, que el procés de construcció nacional s'ha consolidat quan s'ha buscat la cooperació, la transversalitat, les sinergies… Pensem, per exemple, en l'etapa incipient que liderà Prat de la Riba. Prat, regionalista conservador, no va tenir cap problema a incorporar Pompeu Fabra --federal progressista-- al seu projecte. El primer president de la Mancomunitat de Catalunya sabia que calia sumar, i sumar amb els millors. 


L'Scottish National Party és un partit nacional (no 'nacionalista', com tradueixen alguns mitjans catalans i alguns d'espanyols) de tendència més aviat esquerrana (com el país), però que no tanca les portes als conservadors. 'Els tractam molt bé perquè en tenim molt poquets', em deia un líder de l'SNP, fa uns quants anys, a Edimburg. 


I ara es despenja na Forcades i diu que a Catalunya s'ha de fer la independència sense Convergència. La independència de Catalunya (deixau-m'ho dir des del sud de les illes catalanes) no es farà sense els independentistes d'esquerres, sense la CUP, sense Esquerra Republicana, sense els independentistes d'Unió --que deuen ser la meitat i part de l'altra--, sense neoindependentistes de tot pelatge i condició… ni sense Convergència. 


Hi farà falta tothom (i que hi valgui!). Excloure algú del procés significa, automàticament, afeblir-lo. A més a més, en democràcia, qui té el dret d'excloure ningú d'un procés nacional segons la ideologia que tengui ? En una nació democràtica, hi ha d'haver de tot: liberals, demòcrata-cristians, socialdemòcrates, conservadors, socialistes, ecologistes… I tots fan falta de la mateixa manera a l'hora de dur endavant el procés extraordinari de construir la nació lliure. Independència sense Convergència? No, gràcies! Perquè hi ha ningú, encara, que es pensi que la independència és possible sense la suma de tothom qui la vol?

Editorial