Com quedem? Creix el català o no?

El juny de l'any passat, quan es va fer pública l'enquesta d'usos lingüístics de la població del 2013, el conseller Mascarell va dir que els resultats mostraven 'el camí del català cap a la normalitat'.

De fet, des de l'enquesta anterior, datada l'any 2008, el percentatge de persones que deia que tenia el català com a llengua d'ús habitual havia crescut del 35,6 al 36,3, tot i que en aquest mateix període, l'ús del castellà també augmentava, del 45,9% al 50,7%. Així doncs, si en aquests cinc anys l'ús del català creixia d'un 0,7%, el castellà pujava d'un 4,8%. L'únic que minvava era el percentatge de població que assegurava emprar totes dues llengües: del 12,2% al 6,6%.

Aquest augment d'un 0,7% en l'ús del català s'atenuava si tenim en compte que els resultats de l'any 2003, és a dir, deu anys abans d'aquesta enquesta, indicaven que el 46% de la població consultada deia que feia servir el català com a llengua d'ús habitual: un 9,7% més que deu anys més tard.

Si bé aquest descens de l'ús del català en deu anys es pot atribuir a l'arribada d'un nombre significatiu de població amb unes altres llengües primeres, si observem el nombre absolut de persones que afirmen parlar català habitualment podem veure que també descendeix de 2.584.900 parlants el 2003 a 2.269.600 el 2013.

Tanmateix, la dada més preocupant surt d'analitzar els usos lingüístics amb el membres de la família. Si bé l'any 2003 un 44,5% dels consultats afirmaven parlar només en català als seus fills, deu anys més tard aquest percentatge baixava fins al 33,7%. En canvi, per a aquest mateix interval de temps, l'ús del castellà de pares a fills es manté en un percentatge de gairebé el 40%.

Finalment, una dada significativa que ens proporciona aquesta enquesta és el percentatge de població que sap parlar català i que manté aquesta llengua quan el seu interlocutor s'hi adreça en castellà. Si l'any 2003 un 16,7% afirmava mantenir el català, aquest percentatge baixa fins a un 12,3% el 2013; diferència inversament proporcional al percentatge de persones que saben parlar català però afirmen no fer-lo servir per adreçar-se mai a ningú, que puja d'un 6% el 2003 a un 12,2% el 2013.

Les tres fases que descriu la sociolingüística per analitzar els processos de substitució lingüística són: la fase ordinària, que és la fase de la bilingüització i que pot durar segles; la fase de decadència, en la qual els pares ensenyen als fills la llengua dominant; i l'última fase, en què només queda un nombre molt minoritari de parlants. Per tant, podem afirmar que, lluny de trobar-nos en el camí de la normalització del català, com deia el conseller de Cultura, si aquesta tendència es confirma anem cap a la decadència del català.

Que aquesta tendència es reverteixi o no només depèn de què fem aquí i ara.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Lluny de trobar-nos en el camí de la normalització del català, com afirmava el conseller de Cultura, anem cap a la decadència.