Opinió

 

<5/72>

Ramon Verdaguer

27.02.2015

Santi Vidal Marsal, l'amic

Any 1981. Escola de pràctica jurídica del Col·legi d'advocats de Barcelona. El professor no pot venir, el substitueix un company. I entra a l'aula un noi esprimatxat, portant a l'espatlla allò que en dèiem un 'senatxo', i ens fa una classe. Una classe magistral, per vist que era una lliçó de pràctica jurídica. Els alumnes, delerosos d'aprendre pràctica, li ho agraïm. Els altres professors ensenyen teòrica, massa teòrica. Em queda gravada la seva figura i el seu tarannà, planer, bonhomiós, però a l'ensems de conviccions potents.


Passen els anys i un dia, exercint d'advocat a Arenys, em trobo que el jutge que presideix el judici on entro té una figura esprimatxada, afable, bonhomiosa, però ferma en la conducció del plet. Miro si porta un 'senatxo', però no: va sense 'senatxo'.


Ep! Sé qui és: el qui em va fer la millor classe pràctica al Col·legi d'Advocats. Fem el judici i, en acabat, el vaig a saludar i li recordo que, un dia, em va fer una classe. Ell respon que no ha fet mai classes. Li recordo el lloc, el fet, i l'empremta que va deixar-me. Recordant més, em diu que només una vegada va substituir un company seu de despatx. Aquella vegada, la que jo el vaig conèixer i ja em va impressionar!


A Arenys va fer estada —important per a ell, per a nosaltres, els advocats, i per a Arenys—, sempre amatent als arguments dels lletrats, amb un coneixement profund del dret, però també amb un intent de copsar la realitat humana que hi ha al darrere de tot plet. Es va fer notar en les seves accions sempre decidides en favor de la justícia i amatent als justiciables, sobretot els febles. Un jutge diferent. Molt i molt proper, i molt i molt just.


I també vàrem ser companys en les juntes electorals. Ell presidint-les i jo de vocal. I va ser el primer que va presidir una junta electoral en què, facilitat per un professor de l'institut, vàrem estrenar un 'programet informàtic' per a comptar la designació dels regidors locals. Em consta que la junta provincial el va felicitar per la innovació.


Aquest jutge, exemple per a tots, molt estimat i recte de criteris, humà fins a fondre's amb la feina que feia, de vegades em comentava: 'Ramon, és terrible haver de dictar una sentència. Un paper en blanc al davant i tu havent d'escriure-hi al damunt i sabent que amb la resolució que dictis pots malmetre una vida.' Terrible, però entranyable, de poder impartir justícia.


I aquest jutge, mirall de passió, saviesa i prudència, avui el deixen per tres anys fora de la seva feina, de la seva carrera, de la seva passió. Tot per 'un greu pecat': el pecat de ser conseqüent amb ell mateix, amb la seva feina i amb el seu país. I amb la passió per servir.


El foragiten de la carrera judicial, a la que hi tornarà quan nosaltres siguem nosaltres...


Estimat Santiago (Santi) Vidal Marsal: la teva dignitat no la malmetran; ni aquests ni ningú que ho intenti.


 


Ramon Verdaguer, advocat.

Editorial