Opinió

 

<5/72>

Pau Alabajos

22.03.2013

Pau Alabajos: Hem perdut la por

'No tingues por' és una cançó que no envelleix mai. Un himne que situa els Obrint Pas, com sempre, al costat de les causes justes. Barrejats amb els moviments socials. Colze a colze amb els lluitadors, amb la resistència cívica que combat diàriament el feixisme, la xenofòbia i el racisme; i immergits en manifestacions solidàries i mobilitzacions ciutadanes. Des que Guillem Agulló va ser assassinat l'any 1993 a Montanejos, víctima de la intolerància més fastigosa, moltes coses han canviat al País Valencià i molt concretament a la ciutat de València.


Igual com la cançó 'A Miquel Grau' dels mítics Al Tall, 'No tingues por' s'ha convertit en la banda sonora d'una generació que rebutja diametralment els crims d'odi i que creu fermament en la convivència democràtica. Per més que els mitjans de comunicació hagen reproduït infinites vegades aquella famosa màxima de la 'transició modèlica', els valencians i valencianes continuem recordant i fent memòria: després de l'any 1975 hi ha hagut i hi ha agressions contra persones i col·lectius que defensen unes idees, un projecte de progrés per al nostre territori. 'No tingues por' és un crit de dignitat, de coratge, de rebel·lia.


La veu dels qui no tenen veu: aquesta cançó és també una denúncia, feta amb notes i acords, de la impunitat de què gaudeix la ultradreta al País Valencià i que ni els diaris, ni les ràdios ni les televisions de casa nostra no han explicat mai amb la profunditat i la urgència que mereix la gravetat del tema. Quan Xavi Sarrià i Miquel Ramos canten 'cap agressió sense resposta' diuen allò que molts valencians i valencianes volen dir: no ens quedarem plegats de braços ni ens deixarem intimidar ni humiliar pels racistes i els intolerants, perquè hi ha en joc el nostre futur com a poble. I som molts els sotasignats de la tornada, som molts els qui hem perdut la por.


Pau Alabajos (@PauAlabajos), músic.

Editorial