Opinió
-
Els Països Catalans? Quan Catalunya sigui a les Nacions Unides
Joan-Lluís Lluís
22.01.2013
-
Xavier Marcet: Més enllà del soroll, els reptes econòmics de Catalunya
Xavier Marcet
21.01.2013
-
I el setè dia descansà...
Robert Mora
19.01.2013
-
Ramon Tremosa: 'Als espanyols ja se'ls ha vist el llautó a Europa'
Ramon Tremosa
19.01.2013
-
Què ve a cercar Alain Minc?
Eugeni Casanova
18.01.2013
-
Martí Estruch: 'Un desafiament per a Guardiola, una oportunitat per al Bayern'
Martí Estruch Axmacher
16.01.2013
-
Martí Gasull, tot un camí per la llengua
Daniel Mundet
15.01.2013
-
Des de baix, des de l’illa: una aportació confederal al debat identitari illenc
Antoni Lluís Trobat
13.01.2013
-
Sílvia Bel: 'El país es queda orfe'
Sílvia Bel
13.01.2013
-
Ventura Pons: 'Anna Lizaran era una de les grans, i va encarnar les grans heroïnes del teatre contemporani'
Ventura Pons
13.01.2013
-
El balearisme; eina de l'espanyolisme
Bartomeu Mestre
09.01.2013
-
Aquest TGV és un TGV espanyol, amb mentalitat espanyola
Hervé Pi
08.01.2013
-
Inaugurem un TGV, però entre Barcelona i València encara hi ha trams amb via única
Josep Vicent Boira
08.01.2013
Xavier Masllorens
24.12.2014
Una fita més: entra en vigor el Tractat Internacional de Comerç d'Armes
Després de la ratificació --per part de cinquanta països-- de l'acord signat a la seu de Nacions Unides el 2 d'abril de 2013, avui entra en vigor el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes (TCA). Un bon regal de Nadal per als milers d'organitzacions civils d'arreu del món que fa més de vint anys que lluitem per aquesta fita, i un bon primer pas per a desarmar el món pensant en les generacions futures.
És la primera vegada en la història de la humanitat que ens proposem de regular un comerç fins ara totalment opac, exempt de lleis i absolutament discrecional: un país s'ha de doblegar a les normes internacionals per exportar fruita, maquinària o jerseis, de les quals se sap la procedència i el camí que segueixen (la traçabilitat) entre la fabricació i el comprador. Però fins ara es podien amagar les xifres reals de fabricació i d'exportació-importació d'armament, vendre a règims que no respecten els drets humans o mitjançar en un negoci de la mort entre un possible país fabricant i un país comprador.
Els impulsors del tractat, les organitzacions que som membres de la campanya 'Armes sota control', sabem que amb aquest pas no culminem el procés de control total de l'armament mundial, perquè no tots els estats del món l'han signat o ratificat (de fet, el van aprovar 155 dels 193 membres de Nacions Unides), perquè potser no es podran supervisar les noves armes, com els 'drones' o els robots armats, i perquè no s'hi preveuen sancions als països que no el compleixin. Però sens dubte és un pas de gegant en la lluita per a bastir un món més segur i en pau. Només cal fer esment de tres aspectes que hi donen un valor determinant.
En primer lloc, el tractat destaca els objectius de 'contribuir a la pau i la seguretat' i de 'reduir el sofriment humà', mitjançant la regulació de les transferències d'armes. Lligar l'una cosa amb l'altra és admetre que el mig milió de morts anuals per armes convencionals no són un fet inexorable, sinó fruit de la voluntat humana perversa.
En segon lloc, malgrat que no es preveuen sancions per als estats incomplidors, la pena de restar exposats al control públic i social, dels mitjans de comunicació, i la transparència de les operacions comercials d'armament impliquen una pressió molt gran per als estats signants. Això mateix ja ha passat amb els tractats anteriors contra les mines antipersona i contra les bombes de dispersió.
No pas menys important que això és el fet que aquest pas va en una direcció que difícilment es pot torçar. És un pas i prou, però en la bona direcció: tenim criteris per a mantenir registres i controls sobre fabricació d'armes, s'estableixen criteris de seguiment del tractat i s'inclouen possibles millores futures al text, si hi ha acord de tres quartes parts dels estats signants.
A FundiPau, que hem seguit intensament i de prop el procés diplomàtic per un tractat durant el període 2010-2014, hem comprovat com la indústria militar estava més que inquieta per aquesta aprovació. Un senyal clar que anem bé.
Des del moviment per la pau continuarem treballant per desmilitaritzar fins i tot les consciències, i des d'ara amb una nova tasca: el seguiment i vigilància d'aquest tractat.
Xavier Masllorens és el president de FundiPau
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015