Opinió
-
Els Països Catalans? Quan Catalunya sigui a les Nacions Unides
Joan-Lluís Lluís
22.01.2013
-
Xavier Marcet: Més enllà del soroll, els reptes econòmics de Catalunya
Xavier Marcet
21.01.2013
-
I el setè dia descansà...
Robert Mora
19.01.2013
-
Ramon Tremosa: 'Als espanyols ja se'ls ha vist el llautó a Europa'
Ramon Tremosa
19.01.2013
-
Què ve a cercar Alain Minc?
Eugeni Casanova
18.01.2013
-
Martí Estruch: 'Un desafiament per a Guardiola, una oportunitat per al Bayern'
Martí Estruch Axmacher
16.01.2013
-
Martí Gasull, tot un camí per la llengua
Daniel Mundet
15.01.2013
-
Des de baix, des de l’illa: una aportació confederal al debat identitari illenc
Antoni Lluís Trobat
13.01.2013
-
Sílvia Bel: 'El país es queda orfe'
Sílvia Bel
13.01.2013
-
Ventura Pons: 'Anna Lizaran era una de les grans, i va encarnar les grans heroïnes del teatre contemporani'
Ventura Pons
13.01.2013
-
El balearisme; eina de l'espanyolisme
Bartomeu Mestre
09.01.2013
-
Aquest TGV és un TGV espanyol, amb mentalitat espanyola
Hervé Pi
08.01.2013
-
Inaugurem un TGV, però entre Barcelona i València encara hi ha trams amb via única
Josep Vicent Boira
08.01.2013
Pep Martí
12.04.2014
Tarradellas, apropiació indeguda
Als qui regeixen la política de l’Estat els agraden molt els catalans que ja no governen Catalunya. Sovint s’ha elogiat l’expresident Pujol i la seva moderació en contraposició al president Mas. Alguns potser recordaran que en els inicis de la Transició, eren sovintejades les cites a Francesc Cambó. Fins i tot un home com Manuel Fraga va elogiar Prat de la Riba (per allò de “Per Catalunya i l’Espanya gran”, se suposa). Temps passats sempre van ser millors, deuen pensar en el nacionalisme mesetari. La veritat és que tant Cambó, com Prat, com Tarradellas, com Pujol, van haver de suar en el seu moment per fer-se escoltar. Tots ells van ser atacats de forma despietada quan van tenir la responsabilitat de liderar.
En el cas de Tarradellas, però, l’apropiació indeguda és manifesta i caldria sortir-ne al pas. Permetre que la figura de l’expresident sigui tergiversada és un error. Tarradellas és un personatge complex, que agradarà més o menys i que va cometre errors, com tothom. Però el seu retorn encarnant una institució que havia estat derrotada pel franquisme, com ja s’ha repetit, va ser una de les poques victòries de Catalunya sobre l’Espanya de Rajoy i Rubalcaba.
Pep Martí és historiador i periodista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015