Opinió
-
Xavier Marcet: Més enllà del soroll, els reptes econòmics de Catalunya
Xavier Marcet
21.01.2013
-
I el setè dia descansà...
Robert Mora
19.01.2013
-
Ramon Tremosa: 'Als espanyols ja se'ls ha vist el llautó a Europa'
Ramon Tremosa
19.01.2013
-
Què ve a cercar Alain Minc?
Eugeni Casanova
18.01.2013
-
Martí Estruch: 'Un desafiament per a Guardiola, una oportunitat per al Bayern'
Martí Estruch Axmacher
16.01.2013
-
Martí Gasull, tot un camí per la llengua
Daniel Mundet
15.01.2013
-
Des de baix, des de l’illa: una aportació confederal al debat identitari illenc
Antoni Lluís Trobat
13.01.2013
-
Sílvia Bel: 'El país es queda orfe'
Sílvia Bel
13.01.2013
-
Ventura Pons: 'Anna Lizaran era una de les grans, i va encarnar les grans heroïnes del teatre contemporani'
Ventura Pons
13.01.2013
-
El balearisme; eina de l'espanyolisme
Bartomeu Mestre
09.01.2013
-
Aquest TGV és un TGV espanyol, amb mentalitat espanyola
Hervé Pi
08.01.2013
-
Inaugurem un TGV, però entre Barcelona i València encara hi ha trams amb via única
Josep Vicent Boira
08.01.2013
-
Pau Obrador: 'La independència de Catalunya serà una oportunitat única per a Menorca'
Pau Obrador
03.01.2013
Xavier Solano
09.10.2013
Xavier Solano: 'Moore, el ministre britànic demòcrata'
Michael Moore, fins dilluns ministre britànic encarregat dels afers escocesos, ha estat destituït quan falta menys d'un any per al referèndum d'independència.
A Michael Moore, tot i anar contra la independència, hom li ha de reconèixer un tarannà democràtic, dialogant i educat.
El senyor Moore, a diferència de tants polítics que s'anomenen demòcrates, es va oposar al referèndum d'independència fins que, el maig del 2011, l'SNP va guanyar les eleccions escoceses amb majoria absoluta. Aleshores, reconeixent la voluntat expressada democràticament pel poble escocès, ell i la resta de polítics unionistes es van posar a treballar en favor del procés, no pas de la independència. Ell fou el principal negociador del govern britànic en l'acord d'Edimburg, amb què els governs britànic i escocès van donar una lliçó de democràcia al món i van pactar les condicions per a convocar la consulta sobre la independència d'Escòcia que es farà el 18 de setembre de l'any vinent.
El govern britànic ha decidit de nomenar un nou ministre britànic per a Afers Escocesos, Alistair Carmichael. El nou ministre s'allunya molt de l'escola dialogant i afable del senyor Moore. El 2010 el senyor Carmichael va demanar que s'abolís el càrrec que avui ocupa i que té més de tres-cents anys d'història. Tot un exemple d'intencions.
De raons que podrien explicar aquest nomenament n'hi ha unes quantes. Potser el govern britànic considerava que el senyor Moore era massa tou. Personalment, crec que el to afable i moderat oferia la millor imatge d'una unió difícil de defensar.
Sóc del parer que aquesta destitució és un error estratègic de la campanya del no, que ara ja només compta amb una gran espasa de la política britànica, el senyor Alistair Darling, cap de la campanya i ex-ministre britànic d'Economia. Tot i ser un polític de primera línia, n'hi ha molts que no han aprovat mai la seva gestió com a ministre d'Economia durant la crisi financera. Per a molts es el responsable de l'elevadíssim deute públic britànic que enguany ha arribat al 90% del PIB.
Tothom sap l'habilitat dialèctica que té el primer ministre Alex Salmond. No és pas un adversari fàcil. De fet, és tan temut que el primer ministre David Cameron ja ha dit que no pensa acceptar un debat televisat amb ell per a tractar de la independència.
Sigui quina sigui la nova estratègia del govern britànic, sembla clar que substituir un ministre afable i moderat, sempre difícil d'arraconar, per un de més agressiu únicament es pot entendre com una mesura desesperada. Una prova més que la campanya del no no acaba de rutllar.
Hores després de la destitució de Moore, la BBC deia que el nou ministre no faria res més sinó enfortir la campanya del sí. Passi què passi, és evident que el debat és ben viu i que, una vegada mes, els polítics britànics i escocesos mostren al món com es fan les coses en un país on regna la democràcia.
Xavier Solano, politòleg i assessor del parlament del Regne Unit.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015