Opinió

Rodolfo del Hoyo

12.12.2012

Rodolfo del Hoyo: 'No ens dividiran perquè som un sol poble'

Felip V i Franco van voler exterminar el català i no van poder. I el ministre Wert tampoc no podrà. Ni el govern de Mariano Rajoy ni tot el PP junts no podran eliminar el català. No podran eliminar el model d’escola catalana perquè quan es fan lleis contra els pobles, els pobles es rebel·len contra les lleis.


El català, el model d’escola catalana, la immersió lingüística han estat elements integradors, elements de cohesió social que han afavorit la identificació amb Catalunya de centenars de milers d’emigrants espanyols i dels seus descendents. La meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, n’és un exemple. L’any 1970 un grup de mestres d’Òmnium van començar a impartir cursos de català per a nens en una biblioteca. L’èxit va ser tan rotund que no donaven l’abast. Aleshores es va fer una aposta perquè el català entrés a l’escola. Totes les escoles de la ciutat, públiques i privades, ho van acceptar, i el curs 1972-73 es va iniciar el que es va anomenar 'Català a l’Escola'. Sense el suport d’Òmnium, sense el grup de socis colomencs d’Òmnium, el català a l’escola no hauria estat possible. Però també és cert que, sense la resposta massiva de la ciutat, sense la resposta massiva de desenes de milers de mares i pares vinguts d’arreu de l'estat espanyol, tampoc no hauria estat possible. Santa Coloma de Gramenet va ser la primera ciutat catalana on totes les escoles van fer classes de català amb tot un ajuntament franquista en contra. Ens volien dividir i no ho van aconseguir.


Uns anys després, ja en democràcia, el mestres de català van proposar de fer una prova d’immersió en una escola. La prova pilot es va fer en tres escoles i va funcionar i, a partir d’aquí, amb un acord entre mestres, pares, mares, ajuntament i Generalitat es va proposar de fer línies en català a les escoles que ho volguessin. Un altre cop l’èxit era rotund. L’èxit fou tan gran que el curs 1982-83 s’iniciava a tota la ciutat la primera experiència nacional d’immersió lingüística. Totes les escoles públiques i privades s’hi van adherir. Santa Coloma de Gramenet va ser la primera ciutat catalana on es va aplicar la immersió lingüística. Santa Coloma de Gramenet va ser pionera en la lluita per la normalització lingüística del català. Sense el Català a l’Escola impulsat per Òmnium, sense el suport de la Generalitat de Catalunya, sense el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, sense el suport del Casal del Mestre no hauria estat possible la immersió. Però també és cert que, sense el suport incondicional de les ‘ampes’, sense el suport de la població colomenca, tampoc no hauria estat possible. I les mares i els pares aprenien el català per ajudar els seus fills en els estudis. Massivament, les mares colomenques i els pares colomencs havien entès que el futur dels seus fills estava en el català.


El franquisme va voler destruir la nació catalana i es va voler servir per als seus plans dels centenars de milers d’emigrants espanyols, especialment andalusos i extremenys, però també aragonesos, i també gallecs, i també murcians, i també d’altres regions, totes deprimides i empobrides per l’acció dels terratinents amb el suport de la dictadura. Però resulta que aquests emigrants que van arribar de tots els racons de la península defensaven el català, lluitaven pel català, feien seu el català, volien que els seus fills fossin catalans. Van fer seva la consigna de l’Assemblea de Catalunya: ‘Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia.' Estimaven aquesta terra. La terra que els havia acollits i els havia ofert un futur. La terra que ells i elles havien contribuït a fer créixer amb les seves mans, el seu capital.  Estimaven i estimen Catalunya perquè també són Catalunya. Estimàvem i estimem Catalunya perquè també som Catalunya. Desenes de milers d’aquells emigrants van contribuir a posar les bases de l’Escola Catalana.  El nostre model d’escola és un model de cohesió. I en aquest model, la llengua és essencial. Un model d’escola al qual avui també s’incorporen desenes de milers d’immigrants arribats d’arreu del món, que també estimen Catalunya i que també són Catalunya.


Però els enemics de Catalunya despleguen tot el seu verí contra els procés emancipador que hem iniciat. Per això ataquen el més preuat de la nostra identitat com a poble i no ho podem permetre. No ho deixarem fer. Quan l’esborrany de Wert sigui llei, no l’aplicarem. No ens dividiran perquè som un sol poble i quan es fan lleis contra els pobles, els pobles es rebel·len contra les lleis.


Visca l’Escola Catalana!


Visca Catalunya!

Editorial