Opinió
-
Els Països Catalans? Quan Catalunya sigui a les Nacions Unides
Joan-Lluís Lluís
22.01.2013
-
Xavier Marcet: Més enllà del soroll, els reptes econòmics de Catalunya
Xavier Marcet
21.01.2013
-
I el setè dia descansà...
Robert Mora
19.01.2013
-
Ramon Tremosa: 'Als espanyols ja se'ls ha vist el llautó a Europa'
Ramon Tremosa
19.01.2013
-
Què ve a cercar Alain Minc?
Eugeni Casanova
18.01.2013
-
Martí Estruch: 'Un desafiament per a Guardiola, una oportunitat per al Bayern'
Martí Estruch Axmacher
16.01.2013
-
Martí Gasull, tot un camí per la llengua
Daniel Mundet
15.01.2013
-
Des de baix, des de l’illa: una aportació confederal al debat identitari illenc
Antoni Lluís Trobat
13.01.2013
-
Sílvia Bel: 'El país es queda orfe'
Sílvia Bel
13.01.2013
-
Ventura Pons: 'Anna Lizaran era una de les grans, i va encarnar les grans heroïnes del teatre contemporani'
Ventura Pons
13.01.2013
-
El balearisme; eina de l'espanyolisme
Bartomeu Mestre
09.01.2013
-
Aquest TGV és un TGV espanyol, amb mentalitat espanyola
Hervé Pi
08.01.2013
-
Inaugurem un TGV, però entre Barcelona i València encara hi ha trams amb via única
Josep Vicent Boira
08.01.2013
Gabriel Bibiloni
10.01.2012
Gabriel Bibiloni: 'El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català'
Estàvem llargament acostumats a un PP gens entusiasmat amb qualsevol idea de promoció de la llengua catalana i a un PP que practicava un cert joc electoral amb les baixes apetències de la població monolingüe i amb les restes dels sentiments del localisme indocumentat. Però mai no havíem vist —i potser no esperàvem— un PP tan llançat contra el català com el partit actual, en bona mesura en mans de forasters i desitjós d'afalagar una direcció madrilenya disposada a recentralitzar l'estat i a completar el vell projecte uniformitzador. La fluixor dels governs de progrés en temes de normalització lingüística ha estat —ben lamentablement— tema eclipsat davant l'impacte social del retorn a la barbàrie.
L'estira-i-arronsa inicial de Bauzà s'ha convertit en una acció desacomplexada contra el català d'un abast molt més gran del que es vol donar a entendre. Un avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública, amb la idea de convertir el requisit de coneixement del català en un simple mèrit, du incorporada la modificació d'articles fonamentals de la llei de normalització lingüística (1986), de diverses lleis que afecten la funció pública i la derogació de cinc decrets, entre aquests el denominat 'decret 100' (1990), que fa preceptiu l'ús de la llengua catalana en les activitats de l'administració autonòmica i en les actuacions orals dels càrrecs públics. La modificació de la llei de normalització lingüística consisteix en la supressió del principi fonamental que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és també la llengua pròpia de la seva administració. Una qüestió absolutament crucial.
L'objectiu és fer desaparèixer tota obligació legal de fer servir el català per a les administracions, per als governants i per als funcionaris, tot diluït dins un bilingüisme oficial sense regulació i a la mercè de la voluntat del governant de torn. En el fons, es vol donar cobertura legal a allò que és l'aspiració d'aquesta nova classe dirigent de cada vegada més desarrelada: la utilització de l'espanyol com si fossin a qualsevol territori monolingüe castellà, tot desentenent-se de la llengua del país, deixada en mans de qui vulgui usar-la, en un context de fortíssima pressió espanyolitzadora. No cal dir que és la via lliure per a completar la substitució lingüística i l'extinció del català. El programa del PP espanyol i les seves lliurees autonòmiques.
Però amb la posada en marxa del pla també ha començat la resistència. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenters no es resignaran tan fàcilment. L'escridassada espontània al batlle de Palma quan va introduir l'esquizoglòssia a la Festa de l'Estendard —esquizoglòssia seguida ja mimèticament, o potser seguint ordres, per alguns batlles i uns altres càrrecs en els seus discursets—, la campanya per a presentar al·legacions als canvis legislatius projectats, l'extensió de la indignació a les xarxes socials, etc. auguren una situació de conflictivitat de la qual només ells seran responsables i que els passarà factura.
Gabriel Bibiloni és lingüista, professor de la Universitat de les Illes Balears.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015