Opinió
-
Xavier Marcet: Més enllà del soroll, els reptes econòmics de Catalunya
Xavier Marcet
21.01.2013
-
I el setè dia descansà...
Robert Mora
19.01.2013
-
Ramon Tremosa: 'Als espanyols ja se'ls ha vist el llautó a Europa'
Ramon Tremosa
19.01.2013
-
Què ve a cercar Alain Minc?
Eugeni Casanova
18.01.2013
-
Martí Estruch: 'Un desafiament per a Guardiola, una oportunitat per al Bayern'
Martí Estruch Axmacher
16.01.2013
-
Martí Gasull, tot un camí per la llengua
Daniel Mundet
15.01.2013
-
Des de baix, des de l’illa: una aportació confederal al debat identitari illenc
Antoni Lluís Trobat
13.01.2013
-
Sílvia Bel: 'El país es queda orfe'
Sílvia Bel
13.01.2013
-
Ventura Pons: 'Anna Lizaran era una de les grans, i va encarnar les grans heroïnes del teatre contemporani'
Ventura Pons
13.01.2013
-
El balearisme; eina de l'espanyolisme
Bartomeu Mestre
09.01.2013
-
Aquest TGV és un TGV espanyol, amb mentalitat espanyola
Hervé Pi
08.01.2013
-
Inaugurem un TGV, però entre Barcelona i València encara hi ha trams amb via única
Josep Vicent Boira
08.01.2013
-
Pau Obrador: 'La independència de Catalunya serà una oportunitat única per a Menorca'
Pau Obrador
03.01.2013
Xavi Sarrià
26.10.2011
Xavi Sarrià: 'El Llevant és un club humil que mai no ha renunciat a res'
Parlar de la història del Llevant UE és parlar de futbol, però també parlar de la nostra història, la història d’aquella València antiga, humil i desconeguda que no es resigna a ser oblidada. N'hi ha prou de fer una ullada a les arrels d’aquesta entitat forjada als barris populars de la ciutat per a entendre el perquè de l’alegria senzilla que avui sentim els seus afeccionats. I és que parlar del Llevant és parlar d'un club humil que mai no ha renunciat a res. Un club que, recordem-ho, és el degà del futbol al País Valencià i que fou fundat als Poblats Marítims de València el 1909 per una nissaga de pedagogs progressistes i republicans.
Allí, als carrers dels barris amb sabor mariner com el Cabanyal, el Llevant UE encara és el club majoritari. Als bars, al mercat, a les converses a la fresca dels seus iaios, encara pots sentir com es parla, amb la llengua del poble, d'aquell originari Llevant FC en blanc-i-negre, d'aquella Copa de l'Espanya Lliure que guanyà el club l'any 1937 i que mai no ha estat reconeguda per la Federació, de la desfeta de la guerra i de les nefastes conseqüències a València, i de com el nou règim franquista diluí el caràcter republicà de l’entitat fusionant-la, l’any 1939, amb el Gimnàstic FC, un club igual d’històric però de tradició més conservadora. També, és clar, es recorden encara els dies d’aquell primer i històric ascens a Primera Divisió de l'any 1963 (l'únic en tot el segle!), com també els moments de glòria viscuts al mític estadi de Vallejo quan, per exemple, un fabulós Llevant va aconseguir guanyar per 5 a 1 el totpoderós FC Barcelona. Uns dies d’alegries, però, que de seguida s'esvaïren en una profunda crisi econòmica que portà el club a batallar en els pantans de Segona Divisió, Segona B i Tercera durant més de quaranta anys.
Aquestes són les arrels del Llevant. Una història marcada per la crisi constant, la glòria efímera, el patiment extenuant. Però també una història marcada per aquella alegria senzilla que et fa celebrar empats com si foren victòries i ascensos com si foren Copes d’Europa. La mateixa història carregada de romanticisme que, de sobte, fa que un equip aconseguesca l’ascens a Primera en plena fallida econòmica, que mantinga la categoria encara que no puga fitxar cap jugador i que l’any següent assolesca el primer lloc de la lliga amb el pressupost més pobre i la plantilla més veterana. Un nou moment efímer, ho sabem. Un moment que segurament vindrà acompanyat de noves derrotes, ho sabem. Però un moment que ens fa gaudir com mai, als seus pacients seguidors i que ens ajuda a no oblidar aquella València de pescadors, llauradors i obrers que van forjar, com diu el cantant granota ‘Lliure’, aquest preciós encant.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015