Opinió
-
iOS, Android, BlackBerry, Ubuntu, Firefox OS, Windows Phone, Tizen...
Carles Rabadà
10.03.2013
-
Es jutgen llibres
David Figueres
09.03.2013
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
Àlex Castillo
10.07.2014
LOMCE: resistència, desobediència i insubmissió
Aquest setembre s’implanta la LOMCE. Una llei nascuda morta. Sembla mentida que el Partit Popular ja haurà avortat dues lleis d’educació, una cada vegada que ha ocupat el poder. Tot per la seva addicció a les majories absolutes, a la manca de diàleg, i pel seu lamentable amor al franquisme i a la caspa.
Un dels aspectes més lamentables de la llei, que a més serà d’implantació immediata, és la supressió del consell escolar de centre com a òrgan de govern de les escoles i instituts. Aquesta mesura tan antidemocràtica havia de ser contestada des de la Generalitat amb la referència a la pròpia Llei catalana d’educació, encara en vigor, que defineix els consells escolars com a òrgans de participació i govern dels centres educatius. Parlem, ni més ni menys, del principi d’escoles democràtiques, principi innegociable sota el punt de vista de les famílies i sota el punt de vista d’una societat democràtica.
Però, lluny de defensar la LEC i la democràcia a les escoles, el Departament d’Ensenyament ha muntat una argúcia legal, dubtosa i poruga, en les instruccions d’inici de curs que ja han estat lliurades als centres. És com si l’avi Macià, als fets de Prats de Molló, hagués dit que simplement era d’un grup excursionista i que duia armes per caçar cabirols.
S’han de tenir principis i no amagar-los quan existeix el risc d’una sanció que, per altra banda, seria de molt difícil aplicació. En aquesta ocasió ha pogut més la por de la conselleria que els seus principis, que indubtablement hi deuen ser en alguna banda. Potser al congelador a l’espera de temps més favorables.
En teoria, ara el consell escolar de centre serà un òrgan de participació (ja no de govern) i haurà d’emetre informes preceptius, però que no tenen caràcter vinculant, per a cada decisió que s’aprovi des de la direcció. Cas que la direcció aprovi algun tema en contra d’aquest informe ho haurà de justificar per escrit. Visca la burocratització! Ara que no governa, el Consell escolar de centre serà una màquina d’emetre informes, mentre que determinades direccions seran màquines de justificar per escrit decisions que no concorden amb l’informe preceptiu, però no vinculant, del seu corresponent consell escolar de centre.
Tot plegat, decebedor i covard. Així doncs, lluny de l’aplicació de la LEC, de la resistència, de la desobediència o de la utòpica insubmissió en ares de mantenir unes escoles catalanes i democràtiques, ens trobem en una mena de democràcia low cost molt en la línia dels temps que corren. Molt més trist encara si tenim present que l’actual partit en el poder a Madrid està cridat a perdre el govern, la influència social i, fins i tot, en alguns casos també la llibertat i el patrimoni d'algun dels seus membres..
Com pensen que votarem el proper 9 de novembre si no podem decidir com gestionem les escoles dels nostres fills? Amb por no arribarem enlloc. I el Departament de Via Augusta sembla bloquejat per un pànic tan irracional com difícil de justificar. El govern de Catalunya s’ha de desempallegar de polítics porucs si no vol que la societat civil faci allò que des de les institucions no es gosa fer: Desobeir les lleis injustes que afecten l’escola dels nostres fills i filles.
Ja no és temps de la Ramoneta i la seva amigueta. Ara és moment de resistència, desobediència i d'insubmissió.
Àlex Castillo és el president de la FaPaC (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015