Beppe Grillo i la nova política

La victòria de Beppe Grillo i el seu Movimento Cinque Stelle (Moviment Cinc Estels) ha revolucionat el panorama polític italià, ha desconcertat els analistes i ha indignat una bona part dels membres de la vella classe dirigent del país, sobretot perquè uns quants van perdre un escó que ocupaven des de feia molts anys. Una força política nova, post-ideològica i creada des de baix, gràcies a l'aplicació de les noves tecnologies en l'anomenada 'democràcia 2.0', ha pogut esdevenir el primer partit del país en les primeres eleccions nacionals a què es presentava. Els partits que havien dominat l'escena de la Segona República italiana (instaurada entre el 1992 i el 1994), és a dir, el Partit Democràtic de Bersani i el Poble de les Llibertats de Berlusconi, no han pogut igualar Grillo i ara es troben desconcertats davant un panorama inèdit.

El secret del nou moviment ha estat una crítica radical a una classe dirigent i a un sistema polític que molta gent veu distants de la societat civil, corruptes i carregats de privilegis; en contrast, els 'grillini', com són anomenats, han proposat un model de política basat en el mèrit, en la connexió a través de la xarxa entre representants i representats i en la renúncia a bona part dels privilegis de què un polític professional acostuma a gaudir a Itàlia. La força d'aquest moviment està en la voluntat de rebentar el sistema polític italià i transformar-lo en un sistema de participació directa dels ciutadans –garantida per les noves tecnologies—a fi d'esborrar la distància entre governants i governats.

El Moviment 5 Estels ha estat acusat de flirtar amb l'extrema dreta italiana. Grillo mateix, en els seus espectacles, en què quasi sempre va vestit de negre, imita continuadament la veu del Duce quan s'adreçava als italians des del balcó de la plaça Venècia, durant els vint anys de dictadura. A més, en l'última campanya electoral va declarar una certa afinitat amb algunes de les propostes d'un grup neofeixista italià (Casa Pound). A partir d'aquests fets, molts han parangonat el còmic italià amb Mussolini, i el seu moviment amb una mena de feixisme modern. Sense voler transferir conceptes del passat al present, cosa que malauradament resulta un costum prou difós, no es pot negar un cert paral·lelisme entre el panorama polític italià que precedí l'arribada al poder de Mussolini (1919-1922) i el context actual. A part la violència política, que avui afortunadament és un tabú, la Itàlia de llavors era un estat sota una dura crisi econòmica i social, amb milions de desocupats i la presència de tensions centrífugues, i la classe política i les institucions havien perdut tota credibilitat, particularment per a les noves generacions. En aquest clima, es formaren un seguit de moviments amb l'objectiu de desplaçar la vella classe política, substituir-la i canviar radicalment l'estat italià. Eren moviments que avui titllaríem d'antisistema, entre els quals també hi havia el feixisme de Mussolini. Tanmateix, si el partit de Grillo recorda cap d'aquells moviments, diria que el paral·lelisme més adient fóra amb el primer partit sardista: el Partit Sard d'Acció.

Aquest partit, que es va formar l'endemà d'haver-se acabat la Primera Guerra Mundial, deia voler transformar tot Itàlia en una república federal, substituint-hi la classe política pels joves que havien sobreviscut a la carnisseria de la guerra. El context era ben diferent de l'actual, però a Sardenya en les eleccions del 1919 (locals) i del 1921 (nacionals) passà la mateixa cosa que ha passat ara fa pocs dies: una gran quantitat de polítics que, des de feia anys, ocupaven un lloc en les institucions, es trobaren improvisament sense encàrrec. El Moviment 5 Estels, com els sardistes, ha renovat la classe dirigent i promet canviar el sistema polític, però –també com els sardistes– ara es troba amb un gran desafiament: resistir, per una banda, els embats dels adversaris, que fa temps que volen desacreditar el moviment; i, per una altra, els intents de cooptació per part de les altres forces polítiques. Així com els sardistes d'ahir eren acusats de separatistes i d'antinacionals, els 'grillini' d'avui són considerats representants d'un instint de destrucció de les institucions que hom anomena 'antipolítica'. Per tant, certs sectors de l'opinió publica els miren amb superioritat, com si es tractés d'uns adolescents irresponsables. El problema principal és, tanmateix, la voluntat dels vells partits polítics d'absorbir el nou moviment. Es tracta d'una pràctica molt coneguda a Itàlia, que Mussolini emprà per estendre el feixisme a tota la península, i en què caigueren també una part dels sardistes. Quan el Duce ja havia fet la marxa sobre Roma, per fer triomfar el feixisme a l'illa començà a fer concessions i a imitar les posicions sardistes, fins que una part acceptà de passar al Partit Nacional Feixista.

El Moviment 5 Estels, com el Partit Sard d'Acció als anys vint, representa una gran novetat per a la política italiana, i aquest èxit electoral pot portar un canvi transcendental d'Itàlia. Però Grillo és sotmès, evidentment, a una forta pressió per part dels vells polítics, que volen presentar-lo com un perill democràtic i, a més, en copien alguns elements, amb l'esperança de guanyar consens o d'acreditar-se com a aliats dels 'grillini' per tal de no perdre posicions de poder. Com els sardistes, i afortunadament sense un dictador per rival, Grillo, malgrat que el seu moviment hagi guanyat les eleccions, ha d'encarar tant les critiques com les més perilloses profertes d'aliança, i el canvi que pretén imprimir a la política italiana depèn de la manera com resolgui aquesta situació. Ara com ara, el còmic prefereix no parlar a la premsa ni lligar-se als principals partits italians, mentre els analistes polítics, completament desorientats, miren d'esbrinar com es podrà formar un nou govern. Itàlia es troba en una cruïlla molt important, i el canvi en la manera de fer política segurament acabarà tenint influències a tot Europa. I, naturalment, a casa nostra, on els 'indignats' i la CUP representen, en el fons, la mateixa realitat que s'ha fet sentir gràcies a Beppe Grillo i el seu moviment. Un moviment popular que vol imposar una nova manera de fer política.

Marcel Farinelli, investigador alguerès d'Història Contemponària de Sardenya per la UPF

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ha revolucionat el panorama polític italià, ha desconcertat els analistes i ha indignat una bona part de la vella classe dirigent del país

Itàlia es troba en una cruïlla molt important, i aquest canvi en la manera de fer política segurament acabarà tenint influències a tot Europa. I, naturalment, a casa nostra, on els 'indignats' i la CUP representen, en el fons, la mateixa realitat que s'ha fet sentir gràcies a Beppe Grillo i el seu moviment