Opinió

Aleix Sarri

05.04.2014

L'abraçada de Margallo

Dimecres, Francisco Sosa-Wagner, eurodiputat d'UPyD, organitzava una conferència al Parlament Europeu titulada 'Europa pot sobreviure a la desintegració dels seus estats?'. Irònicament, era el mateix títol que l'article --magnífic i neutral-- escrit per Yves Gounin, conseller d'estat francès, sobre la independència.

Habilitada per a petits esdeveniments, la sala triada va aplegar quaranta assistents, gairebé tots de nacionalitat espanyola. Entre els eurodiputats presents, hi localitzo ràpidament Vidal-Quadras i el veterà Luis de Grandes, del PP. Mentre faig una segona ullada a la sala, veig que hi ha dos eurodiputats més del PSOE, algun alt funcionari de l'estat espanyol i la número dos d'UPyD a les europees que, si no la coneixeu, és una senyora que acusa CiU i PNB d'emblanquir el terrorisme i es queda tan tranquil·la.

A l'acte, s'hi diu, per exemple, que per culpa del procés sobiranista les famílies no poden sopar juntes la nit de Nadal sense que ningú s'hagi d'alçar de taula, i que 'els cognoms a Madrid i a Barcelona són els mateixos' i, per tant, som la mateixa cosa; o bé s'hi fan comparacions econòmiques entre Portugal i Catalunya des del 1640 fins a l'actualitat per demostrar si els n'ha anat, de bé, als catalans, això de formar part d'Espanya.

Però, tot de cop, una frase crida l'atenció. Ja és normal de veure com l'espanyolisme polític barreja el moviment català amb la Primera Guerra Mundial. El centenari d'aquesta contesa ho fa avinent, i com que alguns estan disposats a fer tant com calgui perquè la gent cregui que el moviment català és violent, no miren prim. Però aquesta vegada van més enllà.

Sosa-Wagner engega una diatriba contra els 'estaditos' que volem crear alguns nacionalistes exacerbats com els catalans i els escocesos. I, per si no n'hi hagués prou, critica 'les nefastes idees del president Wilson' --s'entén que els famosos catorze punts, que incloïen el dret d'autodeterminació--, que van menar a la creació d'aquests 'estaditos', els quals, segons Sosa-Wagner, debiliten Europa.

És a dir que, de cop i volta, ja no som els catalans i els escocesos únicament que ens hem tornat boigs i reclamem un estat propi. També ho són tots els països nascuts després de la caiguda de l'imperi Rus i l'Austro-hongarès fa gairebé cent anys. Letons, lituans, polonesos, estonians, eslovens... ben segur que els farà il·lusió de saber que pertanyen a 'estaditos' que no haurien ni d'existir si el món funcionés com somnien alguns d'UPyD.

Torn de De Grandes (PP) que comença amb grans elogis de Sosa-Wagner, la feina que fa i l'organització. Afirma que cal combatre l'activisme català a les institucions europees, que ell mateix qualifica d'eficaç. Assentiment general a la sala: l'èxit del darrer acte dels eurodiputats catalans per a denunciar els casos de discriminació lingüística contra catalanoparlants encara és recordat.

Torn de rèplica per als organitzadors, que és interrompuda per l'arribada del ministre espanyol García-Margallo. Sense arribar a asseure's a la cadira, va directe a Sosa-Wagner i l'abraça efusivament. Es diuen unes quantes paraules i el ministre pren un lloc a la punta de la sala.

Hi intervenen els dos eurodiputats del PSOE, Cercas i Masip. Ala dura. Cent per cent d'acord amb Sosa, afirmen. Més paraules contra l'independentisme català. Arriben a dir que els catalans 'continuaran fent la guitza després de la independència'; els fa por que el País Valencià i les Illes Balears vulguin marxar i els catalans els hi ajudin.

Cercas remata la intervenció culpant Raimon Obiols --i tot allò que representa-- de la pujada del nacionalisme, per haver-li fet el joc des del PSC.

Se'n va el ministre Margallo, deu tenir compromisos en alguna altra banda. Però no pot anar-se'n sense tornar a abraçar Sosa-Wagner. Ambient de fraternitat i concòrdia.

En el poc temps que encara queda, se senten estirabots diversos de l'estil de 'Shakira ha fet més mal que tots els nacionalistes [catalans] junts'. I no es descuiden pas l'ANC, que anomenen 'falsa societat civil'. Finalment, arriba el moment de Vidal-Quadras, que declara: 'Anem a aquesta batalla amb Espanya contra un enemic interior. Però hi anem amb l'estat desarmat.'
 
Després d'escoltar-los tots, em queda clar que l'unionisme espanyol es comença a despertar i voldrà combatre la batalla de les idees per aturar el referèndum. Amb tot, ara caldrà veure si són capaços d'adaptar el seu discurs a un públic internacional no captiu de la premsa de Madrid.

De tot plegat, però, em quedo amb aquella abraçada de Margallo a Sosa-Wagner, aquella companyonia entre eurodiputats del PSOE i Vidal-Quadras. L'abraçada de fraternitat entre aquells qui lluiten dia rere dia perquè el 9 de novembre els catalans no puguem votar.

Editorial