Opinió
-
iOS, Android, BlackBerry, Ubuntu, Firefox OS, Windows Phone, Tizen...
Carles Rabadà
10.03.2013
-
Es jutgen llibres
David Figueres
09.03.2013
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
Pau Alabajos
09.10.2013
Pau Alabajos: 'Tres-cents seixanta-quatre'
Després de 364 dies de connivència amb els atacs reiterats a la llengua, després de legislatures i legislatures de passivitat envers els governs diversos de Madrid (tant se val les sigles) per qüestions de (infra)finançament autonòmic, després de deixar sense opcions més de 125.000 xiquets i xiquetes que volien escolaritzar-se en valencià, després de desballestar els mitjans de comunicació públics i despatxar més de vuit-cents treballadors, després de retallar la sanitat i les ajudes a la dependència amb tisores d'esporgar, després de permetre l'activitat del projecte Castor i la injecció subterrània de gas que fa perillar la integritat física de la població del Sénia, després de fer el ridícul en els mitjans internacionals gràcies als aeroports sense avions, als hospitals sense metges ni pacients, a les biblioteques sense llibres i més projectes mastodòntics que indubtablement 'posaran València en el mapa', després del primer aniversari dels abusos policíacs de la #primaveravalenciana, després de superar la xifra d'onze diputats encausats per corrupció a les Corts Valencianes (rècord històric: ja poden muntar un equip de futbol i són a punt de convertir-se en tercera força política!).
Després de tot això, arriba el Nou d'Octubre de 2013 i el Molt Honorable President Alberto Fabra i la resta de destacats membres del Partido Popular, com marca la tradició, s'embolicaran amb la bandera i es permetran el luxe d'oferir-nos lliçons de valencianitat. I citaran capítols de la història i parlaran d'èpica i d'orgull patriòtic. I es posaran la mà al pit quan sone l'himne de l'Exposició...
Les banderes són draps. Totes les banderes del món són trossos de tela. Són símbols tan sols, representacions multicromàtiques d'uns ideals, d'un projecte polític: defensar els interessos dels valencians i les valencianes va molt més enllà de fer-se una fotografia a la catedral de València (per cert, quina vergonya d'estat aconfessional!) al costat de la Reial Senyera i vomitar un discurset que quedarà en l'oblit al cap de seixanta segons d'haver-ne pronunciat l'última frase. Defensar els nostres interessos significa deixar de ser una titella de la Moncloa, garantir la dignitat i la qualitat de vida dels ciutadans del País Valencià, trencar la disciplina de partit cada volta que les pretensions del carrer de Gènova o de Ferraz xoquen amb les necessitats del poble valencià. És evident que ni el lermisme ni el fabrisme no poden oferir-nos solucions a la crisi institucional en què ens trobem abocats: les direccions estatals del bipartidisme els tenen agafats pels testicles. No hi ha cap més alternativa sinó eixir al carrer, arromangar-nos la camisa, ficar les mans en farina i reivindicar l'esperança i construir el futur amb cada pas, amb cada càntic, amb cada pancarta, amb cada nota de dolçaina. La societat civil té la paraula: ens veurem a les 18.00 a la plaça de Sant Agustí.
Pau Alabajos, músic.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015