Opinió
-
iOS, Android, BlackBerry, Ubuntu, Firefox OS, Windows Phone, Tizen...
Carles Rabadà
10.03.2013
-
Es jutgen llibres
David Figueres
09.03.2013
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
Jordi Bilbeny
29.07.2013
Jordi Bilbeny: 'Universitat Nova Història: un espai per a recuperar la història i la dignitat'
La censura d'estat és una realitat multisecular. Una realitat estudiada, contrastada, sistematitzada. Les lleis d'aquesta censura són públiques. Editades. I la primera cosa que un estudi apocat d'aquesta censura ens aporta és que la història –o, més ben dit, el relat de la història– és reelaborada. Entre allò que ha escrit l'historiador i allò que ha publicat l'editor hi ha una diferència sovint notable: la marcada per la mà del censor.
En el nostre cas, la censura d'estat ha estat espanyola i un dels interessos primordials ha consistit, d'una banda, a apoderar-se de la nostra història, i, d'una altra, a esborrar-la o atribuir-la a unes altres nacions. Potser el cas més sabut i ja acceptat de tothom és el del barceloní Joan-Cristòfor Colom, un noble, home d'estat, ambaixador, humanista, marí, capità i almirall convertit en llaner analfabet genovès.
Quan ens aproximem amb cura i detall a la biografia d'en Colom podem percebre la mà del censor d'estat amb tota la força i brutalitat dels fets. Ara el fan arribar a Barcelona, on els reis el reben, ara a Castella o Nàpols, on els reis no hi eren. Ara el fan virrei, que és un càrrec que s'atorgava als membres de la casa reial catalana, ara un plebeu estranger. Ara el fan analfabet, ara se'ns mostra com un gran savi i humanista desbordant. Ara el fan salpar de Catalunya, ara de Sevilla, de Palos, de Portugal, de Cadis o s'esborra el fet que hi hagi un port de sortida. Als gravats es poden veure les tres caravel·les fen onejar banderes catalanes i com, en alguna ocasió, les banderes catalanes són enfosquides o són canviades per banderes castellanes. I així tota la resta. La maquinària era devastadora i reescrivia els fets a gust dels interessos de l'estat, que ja llavors havia pres uns tocs marcadament castellanistes. Amb una mica de paciència, una mica d'estudi i la ment oberta, els retocs són perceptibles a tot arreu.
No sols en la vida d'en Colom i en els fets dels primers viatges de descoberta i colonització americans. Quan dic a tot arreu, vull dir a tot arreu. Afecten la història, és clar. Però també la literatura, la ciència, la filosofia, les arts, la religió. Personatges catalans de tots aquests àmbits que han tingut un ressò especial, han estat desnaturalitzats i fets passar per allò que no eren. Les obres, com ja denunciaven llurs autors els segles XVI i XVII, han estat traduïdes al castellà i a unes altres llengües, i els seus noms o bé esborrats o bé canviats. Això també es copsa netament amb l'estudi corresponent, amb el rigor i la voluntat de dir la veritat per damunt de tota comoditat i de tota prebenda intel·lectual.
Al començament érem molt pocs investigant. Ara ja som molts. Ens hem aplegat en l'Institut Nova Història que té per objectiu, precisament, de recuperar aquesta història esborrada i tergiversada. L'institut promou la recerca i l'estudi. Però també la difusió d'aquests estudis i recerques en simposis, seminaris, conferències, llibres, documentals. Hem creat una web des d'on es difonen les nostres troballes. I ara pretenem crear un espai tangible on pugeum compartir els nostres coneixements amb la gent.
És la Universitat Nova Història. La materialitzem a Crespià (Pla de l'Estany), perquè és aquí on hem trobat una bona acollida, comprensió i, sobretot, els recursos mínims per a acomplir el projecte. I us volem convidar a tots a venir-hi i a participar-hi. El coneixement no són tan sols dades. Són dades, i tant! Però, si no les encarnem en els nostres gests i moviments, en el dia a dia, en la nostra ideologia, si no serveixen per a transformar-nos i transformar el món, són dades mortes. Amb la universitat volem fer d'aquesta informació –d'aquestes dades– una energia viva i revitalitzadora. Pensem que si els investigadors i els participants convivim i parlem i aprenem plegats, el resultat serà molt més regenerador que no pas si només les llegim en un llibre. I, a més a més, ser-hi ens farà partícips d'aquesta meravellosa gesta de la restauració del nostre passat ocultat.
Ser-hi ens fa ser més que simples espectadors, grans protagonistes. El món canvia. L'univers se'ns mostra cada vegada més infinit. La nostra percepció s'enfoca cada vegada millor. Recuperar el passat no ens pot deixar indiferents. Si véns ho veuràs.
Jordi Bilbeny, Institut Nova Història
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015