Missatge (imbatible) al món

Hi ha consens a considerar que l’agenda internacional és prioritària en el procés cap a l’estat propi i que, per tant, és determinant com expliquem Catalunya al món.

És complex però estem de sort, perquè tenim un missatge simple i imbatible: ‘Els catalans volem votar.’ Aquesta ha de ser la nostra carta de presentació, avalada per unes eleccions en què ha guanyat clarament el dret de decidir. Quin demòcrata pot negar-se a deixar votar els catalans? Qui es pot oposar a un referèndum perquè els catalans decidim el nostre futur? No ens cal explicar –d’entrada– que els catalans volem la independència, sinó simplement que volem votar.

Aquest missatge guanyarà importància perquè el govern espanyol farà tant com pugui per impedir el referèndum. Democràcia espanyola? Els arguments espanyols són fàcils de respondre davant un espectador extern i imparcial. ‘Han de votar tots els espanyols.’ I en el cas d'Escòcia i el Quebec, qui vota? ‘La constitució no permet de fer referèndums.’ Quina mena de llei és, aquesta, que no permet l’exercici de la democràcia? ‘Abans cal reformar la constitució.’

Òbviament, l’afirmació ‘els catalans volem votar’ l’hem de completar amb més explicacions –aquestes sí, sobre la independència. De fet, hi ha quatre preguntes clau a respondre segons qui sigui l'interlocutor, que depenen del grau de coneixement de Catalunya, de l’origen i de l’àmbit que més el preocupi. Aquestes preguntes –i un apunt sobre les respostes– són:

• Per què tenim el dret de ser independents? (I explicar què érem abans del 1714 i, per exemple, donar una dada molt potent: el president Mas és el president 129 de la Generalitat, és a dir, és una institució amb molta història.)


• Per què ho volem fer ara? (I respondre amb la llista de greuges dels darrers anys, especialment l'estatut, l'incompliment dels acords relatius al finançament i les infrastructures i el dèficit fiscal crònic i permanent.)


• Com el farem, el procés? (Especialment rellevant en l’àmbit diplomàtic: com farem el referèndum i com gestionarem internacionalment la nostra conversió en un estat.)


• Com pagarem la transició? (Aquest aspecte és el que més em preocupa, i no solament explicar-ho; no és tracta tant d’explicar que som viables, sinó com ens sostindrem a curt termini.)

Aquestes són les grans preguntes avui, que es completaran amb una cinquena quan el govern de l’estat –obligat per l’exterior– faci una proposta de pacte trampa a Catalunya. ‘Per què no pacteu?’ I caldrà explicar que aquest pacte és insuficient, que arriba massa tard i, sobretot, que no el compliran; i recordar tant els incompliments de l’estat amb Catalunya com la manca de credibilitat de Rajoy al món.

A banda aquestes preguntes, hi ha més idees que hem de tenir presents i transmetre, com les següents:

• Volem fer un procés impecablement democràtic i lleial amb els nostres aliats internacionals: no volem trencar res, volem construir, intentant que tothom hi guanyi i vetllant perquè no hi perdi ningú.


• Espanya és viable sense Catalunya: la qüestió de veritat no és la viabilitat d’una Catalunya independent, sinó la d’Espanya sense Catalunya. I la nostra resposta ha de ser que sí, perquè si la comunitat internacional arriba a la conclusió que Espanya no és viable sense Catalunya, farà boicot al procés d’independència.


• Unió Europea: cal transmetre que Catalunya té l'aspiració de ser membre de la UE i que aquesta és la millor solució per a tothom, no tan solament per als catalans: per exemple, també per a les empreses europees instal·lades a Catalunya o que exporten a Catalunya. Però que, si d’entrada no en som membres, no passa res, perquè la cosa important és garantir el benestar dels ciutadans i això es pot aconseguir tant dins la UE com fora.

Correspon al govern de desenvolupar aquest argumentari, preparar les respostes i fer-ne difusió. I, més enllà del seu àmbit d’actuació, facilitar-lo a tots els individus i institucions de la societat civil que expliquen Catalunya al món.

Aquests missatges, òbviament, cal modular-los segons l’interlocutor: premsa, inversors, institucions o polítics internacionals. Per exemple, cal tenir en compte que la comunitat política internacional es mou només per interessos, i que per tant hi hem d’insistir que ‘els catalans volem votar’, però també que els catalans no volem trencar res i no serem cap problema per a ningú –si de cas ho serà Espanya, que pot estar disposada a morir matant.

Missatge simple i imbatible. Fa un parell de setmanes vaig recollir el premi premi Joan B. Cendrós en nom del Col·lectiu Emma i vaig dir unes paraules que acabaven així:

'Hem d’explicar al món moltes coses, però n'hi ha una de clau: els catalans hem votat, els catalans volem votar, els catalans volem viure en un país normal. Això ho entén tot el món, això és imparable, i això sortirà bé.'

Doncs això. I sense excuses, que només depèn de nosaltres.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No ens cal explicar --d’entrada-- que els catalans volem la independència, sinó simplement que volem votar.

Correspon al govern de desenvolupar aquest argumentari, preparar les respostes i fer-ne difusió.