Opinió
-
iOS, Android, BlackBerry, Ubuntu, Firefox OS, Windows Phone, Tizen...
Carles Rabadà
10.03.2013
-
Es jutgen llibres
David Figueres
09.03.2013
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
Josep Piera
15.09.2012
Josep Piera: Francesc Candela
A Gandia, la vesprada del 13 de setembre, acomiadàrem l’amic Francesc Candela, qui, durant la transició democràtica, va ser un polític significat dins de l’esquerra nacionalista, especialment a la seua ciutat, Gandia, i a la seua comarca, la Safor, aleshores coneguda clandestinament com 'la Psanfor', pel partit on ell militava. Com a polític gandià, la seua bonhomia personal i el seu tarannà d’hàbil negociador (era un advocat ben preparat) van ser claus durant els anys que va ser regidor de l’ajuntament. Per dir-ho en curt: Candela marcà idees noves, maneres noves, i un estil de fer política real a escala municipal.
Per això dic que sense els coneixements i les qualitats que ell tenia, Gandia no seria la que és ara; vull dir, una ciutat democràtica, moderna, dialogant, que es reconeix en la seua història, i renovada urbanísticament. La Gandia que ha marcat tendència durant trenta anys. A més, Paco Candela ha sigut una persona cabal, és a dir de cap, amb seny (també dit trellat), un negociador discret, dialogant, coherent amb les seues idees, a les que s’ha mantingut fidel. Com cal que siga un polític, que és el que era ell. I una bona persona.
Voldria destacar algunes de les seues activitats en el terreny cultural. Perquè mitjançant la seua voluntat civil (i la d’altres, per supòsit), els que érem més joves poguérem escoltar Raimon i altres 'noves cançons' per primera vegada a Gandia, ens poguérem formar intel·lectualment al soterrani de l’Ateneu Juvenil, tinguérem un Cine Club, gaudírem de lectures i de músiques d’arreu del món gràcies a Concret-Llibres... I vam aprendre a valorar els nostres clàssics (Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella). I més, més coses que ara se’m queden als calaixos del record.
Per tot això m’atrevesc a dir que Paco Candela possibilità el creixement intel·lectual de la generació que li anava darrere, que és la meua, i la d’altres molts. Per això, els joves dels 70, més poètics que polítics, l’hem tingut com un germà gran amb qui es podia enraonar, discutir, discrepar, no fer-li cas... Per això l’hem estimat i respectat sempre. I valore especialment la seua cultura literària, i la capacitat amb que feia possibles, des del seu pragmatisme, o consciència de la realitat, els somnis civils d’un país silenciat, i els culturals d’una generació creativa, més jove que ell. Perquè ell creia que entre tots ho podríem fer tot (que es deia aleshores); fins i tot fer possible el que semblava impossible. Dijous passat, família, amics, companys, polítics, i militants del seu partit, més que dir-li adéu amb un somriure, li vam desitjar un bon viatge, i li vam mostrar el nostre record generós i bonhomiós. Com era ell.
Josep Piera
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015