Opinió
-
iOS, Android, BlackBerry, Ubuntu, Firefox OS, Windows Phone, Tizen...
Carles Rabadà
10.03.2013
-
Es jutgen llibres
David Figueres
09.03.2013
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
Pere Cardús
21.04.2012
Pere Cardús: 'Contra l'exèrcit futbolístic de l'Espanya de sempre'
El futbol és un negoci com tants en què les coses van bé quan s'hi guanyen diners i van malament quan se n'hi perden. Això ja ho sap tothom. El Barça i el Madrid són dues marques que competeixen per tenir més quota de mercat i vendre més samarretes a tot el món. Tot plegat no és gaire diferent de la competició d'Apple i Microsoft o de Google i Facebook.
Com passa amb les marques d'èxit, al Barça i al Madrid, els hem atribuït identitat pròpia, que és el resultat de tres elements: identificació, diferenciació i reconeixement. Les identitats del Barça i del Madrid existeixen perquè uns col·lectius humans s'hi senten identificats, perquè es diferencien i es necessiten l'un a l'altre per reforçar la identitat pròpia, i perquè han obtingut reconeixement exterior.
Si bé comparteixen els tres elements bàsics de tota identitat, els valors i els relats que presenten aquests dos equips són ben diferents. El Barça és un club que ha lluitat i s'ha construït a contravent, ha hagut de superar totes les traves i la repressió més dura de les institucions polítiques hostils. En canvi, el Madrid s'ha beneficiat del suport del poder, dels favors polítics, de les requalificacions més indignes, de l'espoliació imperial. El Madrid és el club d'Espanya contra Catalunya. I el Barça és el club de Catalunya en favor de Catalunya. Aquesta és la gran diferència. I a partir d'aquí, l'estil de joc, els valors, les actituds i l'educació no fan sinó transmetre i fer visible aquesta història.
Avui els catalans, amb el Barça i en Guardiola d'estendards, ens batem amb l'exèrcit futbolístic de l'Espanya de sempre, la que juga brut i no respecta les normes, la que xuta de lluny a rebentar. És un xoc extraordinari que no té res a veure amb els duels que l'han precedit. Avui podem guanyar una batalla fonamental, i l'hem de guanyar. Els descarats han d'enfilar el camí del vestidor amb la cua entre cames i tremolor a les cuixes.
Avui no juguen onze esportistes perquè els catalans ens ho mirem des de casa menjant una pizza i bevent cervesa. Avui no es pot sopar i hem d'estar serens. Catalunya necessita guanyar l'única Espanya possible i l'única que ha existit: la del lladronici, la del traductor que esdevé entrenador i es comporta com un nou ric, la que quan fa gol s'assenyala la cuixa enlloc d'abraçar els companys, la del Pepe (PP?) que trepitja la mà de Messi, la que fica el dit a l'ull de l'ajudant, la que protesta de tot...
A la Catalunya autonòmica res no és el que és. Tot pren un sentit i una significació política, perquè no ens deixen ser qui som i perquè no ens hem atrevit a ser-ho. A Catalunya, el Barça no és un negoci i prou. I el d'avui, no és un partit i prou.
Pere Cardús (@perecardus), periodista
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015