Opinió
-
Es jutgen llibres
David Figueres
09.03.2013
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
-
Maria Folch: 'Ens haurem tret de sobre Berlusconi quan es mora'
Maria Folch
26.02.2013
Manuel Alcaraz
10.02.2012
Manuel Alcaraz: 'Camps menysprea la universitat i la societat civil'
Després de la repulsa moral que ha provocat totes les coses que es van sentir durant el judici a Camps, la lectura de la tesi doctoral és quelcom que no honora la universitat. Crec que, efectivament, el fet que haja triat un moment com l'actual, quan podria haver estat condemnat, diu molt de la seua personalitat. Hem de suposar que ell no sabia, d'entrada, que seria absolt. Camps, doncs, continua pel camí de ser un imprudent i un insolent absolut. Menysprea les institucions de tota mena, en aquest cas la universitat i la societat civil.
Ell té tot el dret de fer-ho, això no es pot discutir. Tampoc no sabem com és la tesi. Si ningú li la publica, ja la llegirem; però si allò que hi defensa és el plantejament que ja va fer essent president, com a professor de dret constitucional que sóc em sembla un disbarat.
Ara, cal demanar-se per què ha decidit de presentar-la a la Universitat Miguel Hernàndez i no a la Universitat de València, que era la seua universitat i la ciutat on ell viu. Per tràmits burocràtics? Per què el director de la tesi havia estat professor d'aquesta universitat? És estrany que haja triat aquesta universitat, com si es volguera allunyar de València i anar a la universitat més petita del País Valencià.
Allò que em sembla una total barbaritat és que anuncien que hi haurà gent que li donarà suport moral aprofitant un acte estrictament acadèmic. Els actes acadèmics no són per a això. Haurien de respectar l'acadèmia i el significat tan important que té, per a la universitat i per a la societat en general, el que és un doctorat. Però ja han anunciat que vindria gent a fer-li un homenatge al voltant d'eixe fet. És com si haver escrit unes quantes pàgines, no sé si moltes o poques, justificara els desastres que ha fet. I es demostra, una altra volta, la imprudència també dels seus partidaris.
És curiós que ell es matriculara fa molts anys i que el trasllat de l'expedient a la Miguel Hernàndez siga del 2001. Ja han passat onze anys. I sorprèn que el tema de la tesi siga el d'una proposta que ell va fer poc abans d'abandonar el càrrec de president. Sembla que haja fet la tesi en aquests sis mesos o set. Perquè suposem que una persona amb la responsabilitat de president de la Generalitat no té tant de temps per a dedicar-ne a aquestes coses. Jo vaig tardar cinc anys a fer la meua tesi doctoral, i sembla que Camps deu ser molt més intel·ligent que la majoria de doctorats en dret, que normalment tarden tres anys, quatre o cinc, a escriure-la. A més, Camps ha prohibit la consulta prèvia de la seua tesi. Ho pot fer i és potestat seua decidir-ho. Però la cosa normal és de permetre'n la consulta, com un gest de transparència i de control de qualitat.
Tot plegat, doncs, és lamentable i forma part d'aquesta imprudència i insolència pròpies de Camps. No hem de confondre els drets que l'assisteixen amb aquesta espècie de camí desbocat per a demostrar que ell està per damunt de tot i de tothom.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015