Opinió
-
iOS, Android, BlackBerry, Ubuntu, Firefox OS, Windows Phone, Tizen...
Carles Rabadà
10.03.2013
-
Es jutgen llibres
David Figueres
09.03.2013
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
Joan Garí
19.01.2012
El seu nom és 'Default'
Un fantasma recorre el País Valencià: el seu nom és 'Default'. Com en aspres relats ancestrals, els més vells de cada localitat es fan creus i es pregunten com hem arribat fins ací, i per què aquest dimoni de nom estranger ens mossega amb tanta indelicada ràbia. Les arques públiques estan buides i ja no es poden pagar els medicaments, ni l’electricitat de les escoles, ni les fotocòpies dels edificis oficials, ni res en general que indique el correcte funcionament del sector públic. I tanmateix no fa molts anys que, segons els nostres Estimats Líders i Brillants Camarades, aquest terra era l’enveja de tot el món i els gossos dormien plàcidament lligats amb llonganisses de pasqua. A Castelló, singularment, comptem amb la matèria viva d’aquesta paradoxa: tenim, per un costat, un aeroport que ha costat 150 milions d’euros (només el seu director inoperant en cobra 84.000 a l’any). A aquestes despeses cal sumar algunes minúcies més, com ara el mig milió d’euros anuals que costen els falcons i altres rapinyaires que protegeixen les instal·lacions. Un detallet insignificant: no compta amb cap avió, encara.
I, al costat d’això, a molts pocs quilòmetres, a Almassora, els alumnes de l’institut de secundària La Vila Roja van a classe amb mantes i amb quatre mànigues perquè el centre ja no té diners per a pagar la calefacció. No és un cas aïllat: la Generalitat deu gran part de l’anualitat corresponent al 2011 de les despeses de funcionament dels centres públics i aquests estan abocats al tancament, si les coses no canvien. 'Default' esmola les seues urpes. Les mesures governamentals són desesperades: retallades de sous als funcionaris, reducció de jornada als interins, increment de l’IRPF i d’altres impostos…
Com hem arribat fins ací? D’altres administracions poden tirar les culpes als que governaven abans (la famosa herència rebuda). Però al País Valencià fa 16 anys que mana el PP. Han estat lustres esplendorosos, no cal dir-ho. Eduardo Zaplana primer i Francisco Camps després van fer córrer els bitllets i van inundar el país de construccions emblemàtiques, incandescents, caríssimes. La Ciutat de les Arts i les Ciències, per exemple. No fa molt el vicepresident del Consell, Josep Ciscar, assegurava que si li preguntàvem als valencians què preferien, poder comptar avui amb aquesta elefantiàsica Ciutat o no haver generat el deute corresponent respondrien com un sol home a favor del dèficit. La frase és literal. I revela, millor que qualsevol altra anàlisi, la magnitud del problema (i de la inconsciència!).
'Default' vol dir fallida, crac, anar a l’aigua, anar-se’n a can Pistraus. Quan en un país es prefereix comptar amb un aeroport sense avions en lloc de poder engegar la calefacció a les escoles és que tot va massa malament. El 2012 serà un any dur. En pagaran alguna vegada els responsables?
Joan Garí, escriptor
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015