Opinió
-
Es jutgen llibres
David Figueres
09.03.2013
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
-
Maria Folch: 'Ens haurem tret de sobre Berlusconi quan es mora'
Maria Folch
26.02.2013
Regina Laguna
14.12.2011
Regina Laguna: 'El gest impassible de Camps'
Sol, amb el gest impassible, i amb una magra presència de la gent del seu partit, l'ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps va patir ahir l’interrogatori que esperava i que tant pregava perquè arribara. 'Durant els dos anys i mig que ha durat aquest gran embolic, amb el sumari secret a la premsa, i jo sense poder defensar-me'. Ahir es va esplaiar a gust, tant que fins i tot el jutge va haver de cridar-li l’atenció per uè no deixava que la fiscal acabara la seua pregunta ni el seu argumentari.
Sol al corridor, amb la fidel companyia de la seua esposa, tot i que dos pesos pesats del Partit Popular es van deixar veure: un al matí, Juan Cotino, amb el seu famós deixeble, el twittaire Ángel Mínguez; i un altre a la vesprada, Rafael Blasco. Sol i, malgrat tot, sense perdre la compostura i sense apropar-se al seu company d’infortunis, Ricardo Costa, a qui evita fins i tot la mirada, per més que al judici volguera buscar alguna complicitat quan es va veure acorralat per la fiscal.
Però més sol quedarà quan s'ssebenten a Madrid que, davant del jutge i del jurat, va defugir la seua culpa dirigint tota la responsabilitat dels seus tractes amb la trama del Gürtel cap al PP espanyol. 'En 2002, vaig conèixer Álvaro Pérez quan portava la campanya del partit a nivell nacional, i quan pergueren el 2004 va començar a vincular-se a la Comunitat Valenciana', va dir-li a la fiscal. 'La relació era amb el partit i al partit'. Camps va intentar durant tot l’interrogatori desfer l’objecte del delicte de suborn, que vincula el regal amb el càrrec públic. Va negar l’amistat amb el Bigotis fins a tres vegades, com Sant Pere va negar a Jesús: 'És una relació cordial'. Eixa cordialitat va quedar palesa quan el jutge, el jurat i el public present a la sala van escoltar la vergonyossa conversa que va mantindre al Nadal del 2008 quan li deia a Álvaro Pérez 'amiguito del alma' i alguna cosa més.
Prèviament, Camps, amb l’ajuda sempre valuosa del seu advocat Javier Boix, havia evitat escoltar-la i que l'escoltaren tots. 'No era el moment processal adequat, era una prova documental…' van ser les excuses que va donar a la fiscal. Més astut i més bregat, l’advocat de l’acusació popular, Virgilio Latorre, va aconseguir que les mostres d’afectuositat entre Camps i el Bigotes ressonaren a la sala com un eco lapidari. 'Te quiero un huevo', va ser el colofó de la conversa on Camps li agraïa uns regals de Nadal mentre el Bigotis li deia que 'li ho devia tot'. Latorre es va quedar amb ganes –i la resta del public també- de saber què li devia, perquè Camps es va negar a respondre les seues preguntes. Ja no volia defensar-se, sembla.
Amb ràbia continguda, Camps va deixar ben clar que no pensava respondre al representant del partit amb el qual va batallar a les Corts i que l'havia fet dimitir del seu càrrec de president desprès d’haver arrasat a les urnes i d’haver-los vençut per tercera volta. I ho va repetir lamentat-se una i altra volta: 'He hagut de deixar de ser president…'.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015