Opinió
-
Ernest Maragall: La foto
Ernest Maragall
02.07.2013
-
Bel Zaballa: Concert per la Llibertat, moments memorables i moments per a oblidar
Bel Zaballa
01.07.2013
-
Josep Maria López Llaví: Jo sí que vaig al Concert per la Llibertat
Josep Maria López Llaví
29.06.2013
-
Josep Ferrer: El català i la llei de la gravetat
Josep Ferrer
26.06.2013
-
Àlex Daudén: Surt al carrer contra els abusos bancaris i els fraus financers!
Àlex Daudén
21.06.2013
-
Carme Junyent: Les llengües en la Catalunya independent
Carme Junyent
20.06.2013
-
David Abril i Biel Barceló: Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles
David Abril i Biel Barceló
18.06.2013
-
Eugeni Casanova: El Regne Unit reconeix Catalunya
Eugeni Casanova
17.06.2013
-
Gabriel Fernàndez i Díaz: Carta oberta al president de la Generalitat i al cap de l’oposició
Gabriel Fernàndez i Díaz
17.06.2013
-
Ignasi Ribó: Els fills pròdigs
Ignasi Ribó
14.06.2013
-
El Sònar+D referma el compromís del festival amb Barcelona
José Luis De Vicente
13.06.2013
-
Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen
Eduard Voltas
12.06.2013
-
Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista
Marc Belzunces
11.06.2013
Francesc Ribera 'Titot'
15.10.2014
9-N, la prova de l'ànec
S'atribueix al poeta nord-americà del segle XIX James Whitcom Riley el famós raonament inductiu anomenat 'la prova de l'ànec': si sembla un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, possiblement és un ànec. Tres simples proves que ens duen a una conclusió versemblant. Ahir el president Artur Mas va anunciar que el govern renunciava a la consulta que havia convocat basant-se en la llei 10/2014 de consultes populars no referendàries. Així es trencava la unitat dels partits en favor del dret de decidir. Mas anunciava també que s'emprenia l'organització d'un procés participatiu que substituiria la consulta, en la mateixa data i amb la mateixa pregunta.
Hom pot pensar, legítimament, que entre un referèndum d'autodeterminació, que és allò que es pretenia fer en un principi, i un procés participatiu hi ha un llarg camí de renúncies. Renúncies que no fan referència tan solament al plantejament de l'acció, sinó també a l'acompanyament protocol·lari, cerimonial i operatiu. Cert. No rebrem convocatòries de l'oficina del cens dient-nos a quin col·legi hem d'anar a votar, ni tindrem una campanya dels partidaris del no amb arguments i promeses, haurem d'anar a votar a llocs diferents dels habituals, les urnes seran de cartró en lloc de vidre i en comptes de guixar-nos el nom en una llista ens apuntaran el número de carnet d'identitat. Val a dir que en el mètode de la 'consulta' algunes de les condicions esmentades tampoc no es preservaven. Ara, no té gens de sentit comparar el referèndum d'autodeterminació que pretenem fer amb una convocatòria electoral habitual. En primer lloc, perquè sempre que anem a votar ens convoca Espanya, amb els seus mecanismes i la seva faramalla. I és evident que un referèndum d'autodeterminació, Espanya no ens el convocarà. Ben al contrari, qualsevol acció en aquest sentit, s'anomeni com s'anomeni —consulta, procés participatiu...— comptarà amb l'oposició frontal d'Espanya i el fet de realitzar-la atemptarà contra els fonaments de la constitució espanyola.
La validesa del referèndum no la donarà Espanya, ni el govern del Principat, ni urnes de vidre, ni llistes del cens. Allò que convertirà el procés participatiu en referèndum d'autodeterminació serà un suport popular multitudinari, contundent, definitiu. Això ho sap la premsa internacional, que ja comença a dir que els catalans pensem votar la independència igualment el 9-N. I ho sap el govern espanyol, que diu que prohibirà qualsevol expressió popular sobre la independència aquell dia.
Si la premsa internacional parla de referèndum i l'estat espanyol ho vol prohibir perquè li sembla un referèndum, serem nosaltres que en renegarem i no ficarem dintre l'urna la tercera prova, que farà que el referèndum —com l'ànec— sigui reconegut a tot el món com un referèndum?
El 9-N, a votar i a guanyar!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015