Opinió
-
Ernest Maragall: La foto
Ernest Maragall
02.07.2013
-
Bel Zaballa: Concert per la Llibertat, moments memorables i moments per a oblidar
Bel Zaballa
01.07.2013
-
Josep Maria López Llaví: Jo sí que vaig al Concert per la Llibertat
Josep Maria López Llaví
29.06.2013
-
Josep Ferrer: El català i la llei de la gravetat
Josep Ferrer
26.06.2013
-
Àlex Daudén: Surt al carrer contra els abusos bancaris i els fraus financers!
Àlex Daudén
21.06.2013
-
Carme Junyent: Les llengües en la Catalunya independent
Carme Junyent
20.06.2013
-
David Abril i Biel Barceló: Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles
David Abril i Biel Barceló
18.06.2013
-
Eugeni Casanova: El Regne Unit reconeix Catalunya
Eugeni Casanova
17.06.2013
-
Gabriel Fernàndez i Díaz: Carta oberta al president de la Generalitat i al cap de l’oposició
Gabriel Fernàndez i Díaz
17.06.2013
-
Ignasi Ribó: Els fills pròdigs
Ignasi Ribó
14.06.2013
-
El Sònar+D referma el compromís del festival amb Barcelona
José Luis De Vicente
13.06.2013
-
Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen
Eduard Voltas
12.06.2013
-
Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista
Marc Belzunces
11.06.2013
Rafa Xambó
19.05.2014
'Tots els colps al País Valencià eren avisos a Catalunya'
La decisió del govern espanyol de tancar canals de Televisió de Catalunya és una claríssima agressió a la cultura catalana. Ens recorda que ací manen ells. Les polítiques de comunicació també són polítiques industrials, culturals i educatives. I les seues polítiques de comunicació van orientades al propòsit que Catalunya, i els Països Catalans en general, no tinguen indústria audiovisual potent, que no tinguen política cultural autònoma de la política espanyola. Per això els diners de l'estat els esmercen en l'Instituto Cervantes i la formació de l'espanyol, i no posen ni un cèntim --que ens correspondria-- en la nostra cultura.
Les mateixes conseqüències té per a l'educació. Fa temps que sabem que una llengua sense mitjans de comunicació potents, que no siga present en l'agenda quotidiana de la gent a casa seua és una llengua molt mancada en molts àmbits, especialment en l'educatiu, el de la formació, amb les conseqüències que té tot això, després, en una feina.
És un atac a les possibilitats de desenvolupament en català a tot arreu, ara també a Catalunya. Al País Valencià estem molt acostumats a rebre en aquest sentit: ens llevaren primer TV3, després Catalunya Ràdio, ens tancaren RTVV, i ara mateix no tenim cap mitjà en català. Ja fa anys que dic que tots els colps que anem rebent al País Valencià són els avisos dels que arribaran a Catalunya. I aquesta amenaça d'agressió és una prova fefaent que això ja comença a arribar.
El govern espanyol no tolera que la cultura catalana tinga autonomia i potència. Els resulta tremendament irritant. I s'atreveixen a actuar contra tot, sobretot en un moment en què creuen que l'única manera de millorar les seues posicions és atacant Catalunya: 'Què funciona millor a Catalunya com a eix de cohesió social? TV3? Doncs hem d'atacar TV3.'
Les polítiques comunicatives de Catalunya han estat model i referència per a les altres cultures en situació de minorització. Han estat efectives, tothom es mira TV3, i això els irrita molt. Des del seu punt de vista neoliberal, els molesten els mitjans públics, i encara més si són en una llengua altra que l'espanyol.
Cal recordar també que això deixa completament liquidada qualsevol possibilitat d'un suposat intercanvi de programes o senyals entre Catalunya i els altres territoris de parla catalana. Al País Valencià només tenim un múltiplex, actualment infrautilitzat, per voluntat del PP, que ha esborrat la RTVV pública i ara manté una TDT castellana, pornogràfica, de telebotiga. No hi ha programació en valencià ni producció pròpia, han eliminat l'audiovisual valencià i han convertit el País Valencià en un sequer cultural des del punt de vista comunicatiu. No som, en absolut, el model. I ara intenten fer a Catalunya allò que han aconseguit al País Valencià.
Rafa Xambó
(Opinió recollida per telèfon)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015