Opinió
-
Ernest Maragall: La foto
Ernest Maragall
02.07.2013
-
Bel Zaballa: Concert per la Llibertat, moments memorables i moments per a oblidar
Bel Zaballa
01.07.2013
-
Josep Maria López Llaví: Jo sí que vaig al Concert per la Llibertat
Josep Maria López Llaví
29.06.2013
-
Josep Ferrer: El català i la llei de la gravetat
Josep Ferrer
26.06.2013
-
Àlex Daudén: Surt al carrer contra els abusos bancaris i els fraus financers!
Àlex Daudén
21.06.2013
-
Carme Junyent: Les llengües en la Catalunya independent
Carme Junyent
20.06.2013
-
David Abril i Biel Barceló: Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles
David Abril i Biel Barceló
18.06.2013
-
Eugeni Casanova: El Regne Unit reconeix Catalunya
Eugeni Casanova
17.06.2013
-
Gabriel Fernàndez i Díaz: Carta oberta al president de la Generalitat i al cap de l’oposició
Gabriel Fernàndez i Díaz
17.06.2013
-
Ignasi Ribó: Els fills pròdigs
Ignasi Ribó
14.06.2013
-
El Sònar+D referma el compromís del festival amb Barcelona
José Luis De Vicente
13.06.2013
-
Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen
Eduard Voltas
12.06.2013
-
Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista
Marc Belzunces
11.06.2013
Andreu Manresa
06.02.2013
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
En general, la corrupció va molt lligada a la requalificació urbanística, al finançament dels partits polítics i a les concessions d'obres públiques. A les Illes, la corrupció començà comprant la voluntat de regidors per canviar les majories dels ajuntaments. Hi ha hagut el cas Calvià del 1991 (suborn a un regidor socialista per part d'empresaris) i, en el sentit clàssic de comissions, el cas Sóller del 1995 (adjudicació irregular d'obres a un empresari). Hem vist molts casos individuals, d'ajuntaments on hi ha hagut denúncies i s'ha constatat el finançament d'empresaris o promotors locals. El més gros, el cas Andratx, del 2006.
El model i l'esquema són universals. Per què passa en política? Tenim, d'una banda, el finançament de partits a través de donacions i ajudes. Però, sobretot, és per la gran capacitat de fer diners que tenen els promotors immobiliaris i turístics. Allò que dèiem: transformar un terreny agrari en un solar en multiplica el valor per mil. Per això la capacitat que tenen els corruptors és tan gran o més que la dels traficants de droga, ha dit gent. I aquest és un dels gèrmens de la corrupció.
També hi ha allò que se'n diu vinculacions administratives irregulars: favoritismes, manipulacions d'administradors amb connivència amb adjudicataris de negocis o serveis, tràfic habitual de comissions per a pagar campanyes electorals o per a enriquiment personal… És un model universal de corrupció que es concreta en aquesta illa i que és traslladable a qualsevol continent.
I, d'una altra banda, hi ha els polítics grossos, com el president d'un govern. El cas Palma Arena, per exemple, en què Jaume Matas va actuar, teòricament, al marge de tota circumstància legal per afavorir els seus amics. Matas ja ha estat condemnat per haver patrocinat i pagat contractes al redactor dels seus discursos. Un altre cas, el de Maria Antònia Munar, d'UM, condemnada per haver adjudicat concursos a una televisió que havia comprat. I hi ha una dotzena de periodistes implicats, alguns condemnats i tot.
Per posar fi a la corrupció, cal transparència pública, crítica social, informació de la premsa; que hi intervenguin tots els mecanismes establerts, com ara interventors, secretaris, tribunals de comptes; un control públic de l'actuació de les administracions; que es publiquin els contractes i les adjudicacions als mitjans de comunicació i les xarxes. I una consciència social de denúncia, que crec que hi és i que ha crescut. La tarifa penal de la corrupció és força alta. Però també és cert que denunciar i constatar els fets és molt complicat. Difícilment es troben els diners. I difícilment surt qui ha pagat, o qui diu 'jo he cobrat'. Tancar el cercle és complicat.
És una feina dels polítics: ells han de fer les lleis, i la ciutadania els ha d'exigir que les complesquin. Esper que hi hagi voluntat de fer-ho perquè, si no, haurem arribat a un grau de violació del sistema que implicarà encara més desafecció de la gent envers la cosa pública.
Andreu Manresa (@AndreuManresa), periodista.
Comentari telefònic recollit per la redacció de VilaWeb.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015