Opinió
-
Ernest Maragall: La foto
Ernest Maragall
02.07.2013
-
Bel Zaballa: Concert per la Llibertat, moments memorables i moments per a oblidar
Bel Zaballa
01.07.2013
-
Josep Maria López Llaví: Jo sí que vaig al Concert per la Llibertat
Josep Maria López Llaví
29.06.2013
-
Josep Ferrer: El català i la llei de la gravetat
Josep Ferrer
26.06.2013
-
Àlex Daudén: Surt al carrer contra els abusos bancaris i els fraus financers!
Àlex Daudén
21.06.2013
-
Carme Junyent: Les llengües en la Catalunya independent
Carme Junyent
20.06.2013
-
David Abril i Biel Barceló: Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles
David Abril i Biel Barceló
18.06.2013
-
Eugeni Casanova: El Regne Unit reconeix Catalunya
Eugeni Casanova
17.06.2013
-
Gabriel Fernàndez i Díaz: Carta oberta al president de la Generalitat i al cap de l’oposició
Gabriel Fernàndez i Díaz
17.06.2013
-
Ignasi Ribó: Els fills pròdigs
Ignasi Ribó
14.06.2013
-
El Sònar+D referma el compromís del festival amb Barcelona
José Luis De Vicente
13.06.2013
-
Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen
Eduard Voltas
12.06.2013
-
Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista
Marc Belzunces
11.06.2013
Salvador Garcia-Ruiz
27.01.2013
Salvador Garcia-Ruiz: La mentida més repetida de la democràcia (?) espanyola
L'argument més repetit contra el terrorisme d'ETA --i arran de temptacions de lluita armada a Catalunya-- era que la violència era inútil perquè en democràcia es podia parlar de tot i defensar qualsevol idea. Lògica implacable, democràcia bàsica.
Molts hi estàvem d'acord i utilitzàvem aquest argument per justificar la fi d'ETA. Alguns altres, 'els qui havien de parlar de tot', també l'utilitzaven, però sabent que era mentida: la democràcia espanyola pot discutir moltes coses, però ni de conya la integritat territorial.
Era mentida. Una mentida lògica, perquè estaven en guerra, però mentida. Posat en la perspectiva de la guerra bruta dels GAL i alguns altres, tampoc no era tan greu, però era mentida, una mentida que van repetir mil vegades, i que molts vam creure de bona fe perquè nosaltres sí que érem demòcrates.
Catalunya ha emprès un procés cap a l'estat propi, en què és tan legítim d'anar-hi a favor com d'anar-hi contra. Votem. Els independentistes hem acceptat fins ara que no érem independents perquè no érem majoria. Només faltaria! I els unionistes haurien de seguir aquesta lògica, tant si són majoria com si són minoria. I molts ho accepten. Podem parlar de com ha de ser el procés, qui ha de votar, quina pregunta s'ha de formular, quina majoria hi ha d'haver... però no qüestionar que votem.
Hi ha, òbviament, --molts-- unionistes demòcrates que accepten que votem i decidim. Però n'hi ha que quan eren majoria deien que havíem d'acceptar els resultats democràtics i que ara diuen que no podem votar perquè potser perdrien. És a dir, imposen el seu legítim objectiu –unionisme-- a la voluntat democràtica dels catalans, i faran què sigui per impedir un referèndum. Per ells, el fi –unionisme-- justifica els mitjans --impedir la democràcia. I en això, tot sigui dit, els espanyols de dreta, d'esquerra i d'extrema esquerra són molt similars.
La nostra carta de presentació al món, i també als catalans demòcrates que van legítimament contra la independència, ha de ser que els catalans volem votar. És un argument imbatible. Però, a més, no hem de deixar escapar cap oportunitat de llevar la màscara d'això que en diuen 'democràcia espanyola'. Tenim –malauradament-- molts exemples de la seva pobra qualitat, i el procés actual n'és un. I aquest també és un argument per a anar-se'n.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015