Opinió
-
¡'Se resuelvan, coño'!
Pau Vidal
29.09.2013
-
Duran confederal, ignorància o mala fe
Miquel Gil
28.09.2013
-
Santiago Vidal: 'La República Federal Ibèrica'
Santiago Vidal
27.09.2013
-
Cultura de l'abús
Ferran Suay
26.09.2013
-
Amb els meus fills, de cap manera
Nicolau Dols
25.09.2013
-
Contra la dictadura inculta de Bauzá, la generositat de mestres, pares i poble
Biel Mesquida
24.09.2013
-
Una veritat de debò i una lliçó
Víctor Robles
23.09.2013
-
García-Margallo s’haurà de rendir
Eugeni Casanova
23.09.2013
-
Sinergies entre independentistes de base
Meritxell Ramírez
20.09.2013
-
El Mercat de Música Viva de Vic ha constatat la mort del pop-folk
Lluís Gendrau
18.09.2013
-
Sobre la UE, el referèndum i la democràcia
Anna Gabriel
18.09.2013
-
David Figueres: Avant i avant!
David Figueres
17.09.2013
-
Catalunya independent i la Unió Europea
Alfons López Tena
16.09.2013
Matthew Tree
06.06.2013
Tom Sharpe, ràbia contra la injustícia
La mort de Tom Sharpe m'ha sabut molt greu. Fa uns pocs anys que em va convidar a casa seva, hi vaig anar, m'ho vaig passar extraordinàriament bé i ens vam conèixer una mica. I, coses de la vida, em va tornar a convidar, però mai no hi vaig acabar anant. I no hi vaig anar perquè per mi era un gran escriptor i m'hi sentia una mica cohibit. Aquesta és la veritat.
Tothom diu de Tom Sharpe que és un humorista, que fa novel·la humorística, etc. I això és cert pel que fa a alguns títols. Però per a la major part de llibres que ha escrit és un escriptor mogut per una ràbia immensa contra qualsevol injustícia. I la base de tot el seu humor és aquesta ràbia contra la injustícia. Parlant amb ell, això encara quedava més clar.
Tom Sharpe estimava Catalunya i l'entenia perfectament. No parlava l'idioma, però segurament perquè va arribar aquí a una edat en què és francament difícil d'aprendre idiomes. Per exemple, va acceptar de ser el president honorari de l'English Culture Club, que és un club de lectura de la revista Catalonia Today. I recordo perfectament quan es va fer la inauguració del club, en què ell va començar el discurs dient senzillament: 'I love Catalunya'. I si ho diu Tom Sharpe, no és per ensabonar ningú. Realment, l'encantava Catalunya.
Era un home amb una gran experiència vital. Amb una vida molt variada a diferents punts del món. Havia vist coses horroroses a Sud-àfrica durant l'apartheid, per exemple, cosa que intueixo que el va marcar tota la vida. Una cosa que sé del cert és que va viure els últims anys feliços, en un lloc que estimava, Llafranc.
(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015