Jaume Cabré: 'La gent que dóna la cara no es pot sentir mai sola'

Vaig veure una piulada que deia alguna cosa com ara: 'Jo no sóc de Compromís, però hui el meu alcalde és @Sebastia_jordi.' I aleshores jo vaig piular: 'No sóc de Burjassot. Però hui @Sebastia_jordi és el meu alcalde.'

No sóc de Burjassot. Però hui @sebastia_jordi és el meu alcalde.

— Jaume Cabré (@jaumecabre47) 28 de maig de 2013

Tinc la sensació que tot s'engloba en aquesta mena d'agressió sistemàtica que es comet al País Valencià i a les Balears, i ara a l'Aragó, contra tot allò que tingui alguna cosa a veure amb el català. Tot plegat té la mateixa forma de monstre amenaçador. Allò que fa Bauzá a les Balears és molt semblant a allò que es fa al País Valencià.

Però el fet més interessant és que veig en la gent jove valenciana una il·lusió, sobretot en gent de Compromís o fins i tot del Partit Socialista, malgrat la mala oposició que han fet durant tots aquests anys. Hi ha una emergència de gent que genera il·lusió als votants, que són els qui han de portar-los a certes cotes de poder. I en Jordi Sebastià és una d'aquestes persones. Per a alguns fa nosa precisament per això, perquè genera il·lusió. Ja es va veure fa uns quants dies en l'homenatge a Estellés. Allò va ser de salvatges.

Per tant, la gent que es posa al capdavant, la gent que dóna la cara, com en Jordi Sebastià, no es pot sentir mai sola. Són gent que saben què fan, que saben on es fiquen, i no ens podem permetre que se sentin sols ni un moment. Fins i tot el qui no l'ha votat. No cal combregar amb les seves idees, sinó amb la seva actitud. Perquè parlem d'actitud. Tenim l'obligació de fer que no se sentin mai sols. Perquè aquell dia, en aquell moment, ell em representa a mi, ens representa. I està bé, cal, és necessari que ell ho sàpiga.

(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La gent que es posa al capdavant, la gent que dóna la cara, com en Jordi Sebastià, no es pot sentir mai sola. Són gent que saben què fan, que saben on es fiquen, i no ens podem permetre que se sentin sols ni un moment.