Opinió

Dominique Searle

26.05.2013

Dominique Searle: 'It's not just law'

It’s not over until the fat lady sings and all Gibraltar – football fans or not - are waiting with bated breath today to see whether Platini says the magic word. In Gibraltarian British tradition we should take triumph in a sportsman-like spirit or defeat on the chin and live to fight another day.


We are destined for many years to live with the fact that Spain is, and will continue to be, pre-occupied by her historic claim over the Rock. But over 300 years have passed and Gibraltar’s community has evolved culturally and politically. 

The Rock has long ceased to be a threat to Spain in any way. Koehler depression gun now points only at tourists. On financial and environmental issues we are not only defined by our EU and international obligations but actually have strong internal lobbies pressing on these issues. 

Ironically the fishing issue (the ‘row’ is really about sovereignty not fish) has at its heart the strong ‘green’ lobby that has evolved locally. Nor are we a great threat on the sporting front, in that I doubt that we will beat the premier Barcelona or Madrid teams! But as was shown with San Marino we can hold our own and our head high.

Gibraltar is modest in its ambition and there is simply a desire in the community to do our best and live as equals amongst equals in the European community. 

Spain’s obsessive opposition to Gibraltar’s participation in international sports and other events simply highlights the frailty of the way in which she pursues the sovereignty claim. It also reinforces the list of good reasons why most Gibraltarians would be wary of any settlement with Spain. 

Gibraltar has long recognised that it is not a sovereign state, that we are a unique part of the British team of territories. But good relations with Spain will always be more than just desirable. As the La Linea Mayor highlights, Madrid’s war of attrition affects all of us in the area, on both sides of the frontier. 

Whilst we should all (including Spain) respect the decisions of courts and the authority of international bodies (but reserve the right to challenge these in the proper way), it would be far more productive if Spain were just willing to have a friendly match, and talk.


El periodista Dominique Searle és l'editor de l'històric diari Gibraltar Chronicle


L'article, en català:


No és només la llei


Això no ha acabat fins que la senyora grossa canta i tot Gibraltar, els afeccionats al futbol i els que no ho són– esperen amb gran expectació per veure si Platini diu la paraula màgica. En la tradició britànica de Gibraltar cal entomar el triomf amb un esperit esportiu o la derrota a la barbeta i viure per lluitar un altre dia.

Estem destinats durant molts anys a viure amb el fet que Espanya està, i continurà estant, preocupada pel penyal. Però han passat més de tres-cents anys i la comunitat de Gibraltar ha evolucionat culturalment i políticament.

El penyal ha deixat de ser una amenaça per a Espanya de totes totes. El canó de Koehler només apunta ara els turistes. Pel que fa als temes financers i ambientals ja no són definits únicament per la nostra Unió Europea sinó també per forts grups de pressió interns.

Irònicament, la qüestió de la pesca (la 'row' té a veure amb la sobirania i no amb el peix) té el nucli el potent 'lobby verd' que s'ha desenvolupat a nivell local. Tampoc som una gran amenaça en l'aspecte esportiu, en el qual dubto que anem el Barcelona o el Madrid! No obstant això, com es va demostrar amb San Marino, podem fer-nos valdre i mantenir el cap ben alt.

Gibraltar és modest en les seves ambicions i no és més que el desig de la comunitat per fer el millor i viure com a iguals entre iguals en la comunitat europea.

L'oposició obsessiva d'Espanya respecte la participació de Gibraltar en els esports internacionals i altres esdeveniments, simplement posa en relleu la fragilitat de la forma en què Espanya gestiona les reclams de sobirania. També reforça la llista de bones raons per les que la majoria dels gibraltarenys s'estan de tenir cap mena d'afer amb Espanya.

Gibraltar ha reconegut des de fa temps que no és un estat sobirà, que som una part única de del grup de territoris britànics. Però tenir bones relacions amb Espanya serà sempre desitjable. Tal com el batlle de La Linia posa en relleu, guerra de desgast amb Madrid ens afecta a tots, a banda i banda de la frontera.

Si bé tots –incloent Espanya– hem de respectar les decisions dels tribunals i l'autoritat dels organismes internacionals (però ens reservem el dret d'impugnar-les en el camí correcte), seria molt més productiu si Espanya fos només disposat a tenir un partit amistós, i parlar.


Publicada ahir, l'editorial del Gibraltar Chronicle, en anglès i en català: 'Yes!'

Editorial