Mas i Europa: estem molt sols

La conferència de Mas a Brussel·les ahir em va deixar preocupat. Si fem servir el públic de la sala --diplomàtics, euròcrates i periodistes de molts països-- de termòmetre del suport internacional que té la independència de Catalunya, la meva impressió és que estem molt sols, que hi ha molta feina a fer.

Quan vaig arribar a Brussel·les a final d'agost no podia esperar que dos mesos més tard veuria Artur Mas defensant en aquesta ciutat, la capital d'Europa, el procés d'independència de Catalunya. Fa dos mesos, jo era un dels milers de catalans que fugia de la política de Convergència i Unió que ofega el país i retalla drets socials. Com a professor universitari, vaig anar-me'n de Catalunya perquè en un altre racó d'Europa em va sorgir l'oportunitat de tenir els recursos necessaris per a fer bé la meva feina.

L'acceleració de la història des de l'11 de setembre m'il·lusiona i m'omple d'esperança respecte del futur de Catalunya. Per això, tot i ser molt crític amb el president Mas, ahir vaig escoltar amb interès la seva conferència a Brussel·les, assegut entre la representant a la UE de Bòsnia i Hercegovina i la periodista del diari alemany Die Welt.

Conscient de la seva audiència, Mas va ser ambiciós i va parlar menys del procés català que del model d'Europa que defensa. La reacció més reveladora va ser la d'un representant escocès: 'L'Europa federal que proposa és un atac frontal als fonaments de la UE, els estats.' Algunes persones més van demanar-li si Catalunya tenia 'amics' entre els estats de la UE que li fessin costat en aquest procés. Mas va esquivar la resposta fins al final i va acabar sentenciant amb l'orgull de qui té la força de la raó: 'Els meus amics són els qui estimen la democràcia.'

I és que Mas es va presentar a Brussel·les amb un únic argument, sòlid, incontestable, però que l'audiència va percebre com a idealista i ingenu: Catalunya sempre ha tingut vocació democràtica i europea, i ara toca que Europa respecti el punt més sagrat de la democràcia, la voluntat d'un poble de decidir el seu futur. Però a la UE, avui, la política no la fa el poble, es fa als despatxos de les capitals dels estats.

Mas vol una Europa federal, amb una comissió i un parlament europeus més forts que els estats, i potser té raó que aquesta és l'única garantia de supervivència de la UE. Però aquest és un debat encallat des de fa dècades i pretendre liderar la refundació de la UE des de Catalunya no ens ajudarà pas a fer amics entre els governs dels estats europeus. 'Per què obrir una crisi institucional quan ja tenim prou feina amb la crisi econòmica?', repetien algunes intervencions.

Que estiguem sols no vol dir que haguem de renunciar a les nostres aspiracions. Vol dir que serà molt difícil culminar el procés d'independència, que hi haurà molts entrebancs. Caldrà tenir més visió estratègica que la que Mas va demostrar ahir a Brussel·les.

En clau interna, em va semblar força irònic que Mas sigui titllat d'idealista pels membres de la 'realpolitik' europea. Espero que Mas s'apliqui a si mateix el discurs ple de força moral del respecte a la voluntat democràtica d'un poble. M'enerva que confongui interessadament el president i el candidat quan demana una majoria (absoluta, sisplau) per a CiU en les eleccions del 25-N amb l'amenaça (velada?) que només així tirarà endavant la consulta. Mas hauria de reconèixer que al parlament ja hi havia una majoria de diputats favorables a la consulta i que, si confiem en la literalitat dels programes electorals, el 26 de novembre hi haurà una clara majoria multipartidista en favor de la independència de Catalunya.

Els polítics catalans tindran una gran responsabilitat: respectar la voluntat del poble i treballar, sense defallir ni fer marrada (no puc oblidar què va fer Mas a l'estatut a porta tancada amb Zapatero), per convertir Catalunya en un estat independent. Brussel·les serà un escenari clau en aquest procés, però caldrà treballar molt dur perquè la força de la democràcia pugui estovar els cors endurits pel pragmatisme polític que impera a Europa.

David Domingo, professor de la Universitat Lliure de Brussel·les

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet