Opinió
-
Tot arriba en la vida
Josep Maria Pañella
02.10.2013
-
¡'Se resuelvan, coño'!
Pau Vidal
29.09.2013
-
Duran confederal, ignorància o mala fe
Miquel Gil
28.09.2013
-
Santiago Vidal: 'La República Federal Ibèrica'
Santiago Vidal
27.09.2013
-
Cultura de l'abús
Ferran Suay
26.09.2013
-
Amb els meus fills, de cap manera
Nicolau Dols
25.09.2013
-
Contra la dictadura inculta de Bauzá, la generositat de mestres, pares i poble
Biel Mesquida
24.09.2013
-
Una veritat de debò i una lliçó
Víctor Robles
23.09.2013
-
García-Margallo s’haurà de rendir
Eugeni Casanova
23.09.2013
-
Sinergies entre independentistes de base
Meritxell Ramírez
20.09.2013
-
El Mercat de Música Viva de Vic ha constatat la mort del pop-folk
Lluís Gendrau
18.09.2013
-
Sobre la UE, el referèndum i la democràcia
Anna Gabriel
18.09.2013
-
David Figueres: Avant i avant!
David Figueres
17.09.2013
Oriol Junqueras
18.09.2012
Oriol Junqueras: 'Heribert Barrera, estel de tramuntana'
La vida d’Heribert Barrera va ser --gairebé diria que ha estat, quan el seu record encara és tan viu-- de compromís amb el nostre país. El pare, Martí Barrera, fou un destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la República, i el fill Heribert no va dubtar a allistar-se per defensar la República i les llibertats del país durant un cruenta guerra civil que ho va espatllar tot.
Va ser precisament a conseqüència del seu compromís militant que, amb la victòria del feixisme, Heribert Barrera es va veure forçat a exiliar-se i a començar una brillant carrera acadèmica, igual que havien fet joves prohoms de l’època, com Joan Coromines, fill també d’un ex-conseller de la Generalitat. La de Barrera era una ment privilegiada, com va demostrar a Montpeller, a la Sorbona i als Estats Units. A tot això, hi va renunciar per dedicar-se en cos i ànima a reorganitzar Esquerra Republicana i a lluitar per les llibertats nacionals.
De tots els moments polítics d’una vida prolífica com la de Barrera, val la pena de destacar la seva valentia en una conjuntura vital. Quan tots els partits catalans cridaven a votar en favor de la constitució espanyola, Barrera es va plantar. Avui el seu testimoni i la seva determinació en un moment cabdal de la història ens hauria de servir de far i d'exemple a seguir, quan tot indica que ens disposem a viure una altra conjuntura històrica, una oportunitat que no podem malbaratar: fer reeixir un somni antic, la plenitud nacional, que només té un camí, la independència.
Oriol Junqueras és president d'Esquerra Republicana de Catalunya
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015