Opinió
-
Tot arriba en la vida
Josep Maria Pañella
02.10.2013
-
¡'Se resuelvan, coño'!
Pau Vidal
29.09.2013
-
Duran confederal, ignorància o mala fe
Miquel Gil
28.09.2013
-
Santiago Vidal: 'La República Federal Ibèrica'
Santiago Vidal
27.09.2013
-
Cultura de l'abús
Ferran Suay
26.09.2013
-
Amb els meus fills, de cap manera
Nicolau Dols
25.09.2013
-
Contra la dictadura inculta de Bauzá, la generositat de mestres, pares i poble
Biel Mesquida
24.09.2013
-
Una veritat de debò i una lliçó
Víctor Robles
23.09.2013
-
García-Margallo s’haurà de rendir
Eugeni Casanova
23.09.2013
-
Sinergies entre independentistes de base
Meritxell Ramírez
20.09.2013
-
El Mercat de Música Viva de Vic ha constatat la mort del pop-folk
Lluís Gendrau
18.09.2013
-
Sobre la UE, el referèndum i la democràcia
Anna Gabriel
18.09.2013
-
David Figueres: Avant i avant!
David Figueres
17.09.2013
Muriel Casals
01.02.2012
Muriel Casals: 'Estapé va gaudir de favors dels poders i alhora els ficava el dit a l'ull'
En Fabià Estapé explicava política econòmica, a final dels anys seixanta. En aquells anys el món cultural era molt sec i àrid, i l'Estapé era fantàstic, perquè ens feia llegir Gramsci, per exemple, i un senyor que es deia Rosario Romeo. Ens parlava dels comunistes italians, i això a l'Espanya dels anys seixanta era molt estimulant.
Ha estat un personatge polifacètic. Ha fet de tot. Hi va haver l'època dels 'planes de desarrollo' i se'n va anar a Madrid a treballar amb el Carrero Blanco, que era dels de l'Opus --se suposava que dels 'oberts'. De tant en tant, tornava i feia algunes classes i parlava amb una gran displicència del poder polític, però al mateix temps hi col·laborava. Hi ha gent que argüeix que, una part del progrés de la història, el devem als traïdors, als qui fan que hi hagi relació entre el poder i l'oposició.
Col·laborava amb el règim alhora que el minava per dintre. La gent més 'neta' no ho hauria volgut fer, i és maco no fer-ho, però, tot i admirar els que sempre s'han mantingut nets, reconec la incidència a vegades positiva dels qui s'han tacat.
Era un home a qui li agradava provocar, i jugava amb les idees i fins i tot a vegades amb les persones. Era un home que, per una banda, va gaudir d'algun favor dels poders i, per una altra, va atrevir-se a ficar-los el dit a l'ull. Un personatge complex.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015