Opinió
-
L'home de la jaqueta de cuir
David Figueres
19.11.2013
-
Veus espanyoles de segon nivell
Vicenç Salvador Torres Guerola
17.11.2013
-
Gaziel va morir sent immoderat
Francesc-Marc Álvaro
16.11.2013
-
La reacció catalana a la Nit dels vidres trencats. Entre la solidaritat i l’amargor
Joan Pérez i Ventayol
10.11.2013
-
Els valencians no érem morts, es veu que només fèiem vacances
Josep Usó
08.11.2013
-
Externalitzar la publicitat de TV3, un error irreparable
Sergi Sabrià
07.11.2013
-
O delegat del govern espanyol o president de la Generalitat
Empar Marco
07.11.2013
-
'Les entitats hem d'encapçalar una mobilització civil contra el tancament de Canal 9'
Tonetxo Pardiñas
06.11.2013
-
'Ara comença el procés de recuperació de Canal 9'
Toni Gisbert
06.11.2013
-
Vicent Moreno: 'És un cop d'estat mediàtic'
Vicent Moreno
06.11.2013
-
La pregunta és independència i el referèndum és tant sí com no
Quim Arrufat
06.11.2013
-
Només hi ha una solució: eleccions immediatament
Rafa Xambó
05.11.2013
-
Hem demostrat i s'ha demostrat que s'havia robat
Reis Juan
05.11.2013
Gabriel Fernàndez i Díaz
12.03.2014
Dues vegades que sí
Segurament per la formació rebuda per part dels meus pares i la transcendència que va tenir a la meva vida l'escoltisme, això d'intentar deixar el món una mica millor de com me l'he trobat sempre ho he sentit com un aspecte clau de la meva experiència vital. Per això des de sempre m'ha interessat fer coses per transformar la realitat, per contribuir a fer possibles els canvis cap una societat més justa, fraterna, pròspera i solidària. La política, entesa com 'l'art de fer possible això que és més necessari per a la felicitat de les persones', hi ha estat sempre present. La del meu país de naixement (Uruguai) i, des de fa més d'onze anys, la de Catalunya.
He tingut i tinc, per diverses circumstancies personals i professionals, l'oportunitat i el privilegi de treballar molt activament i a prop de molts i diversos actors de la vida política de Catalunya. Un d'aquests actors, l'any 1999, em va obsequiar amb el seu llibre titulat 'Els canvis són possibles', i des de aquell moment vam compartir 'trossos fraterns de vida', experiències personals, pensament, idees, projectes, i per sobre de tot, la confiança d'intentar realitzar 'nous inèdits viables'. Aquesta persona, Toni Comín, em va ajudar, entre més coses, a conèixer i admirar el pensament i el lideratge del president Pasqual Maragall i a participar activament i professionalment en experiències com ara Ciutadans pel Canvi (com a director), o campanyes com 'Via Federal' o la ILP de la llei electoral de Catalunya, en què més de noranta mil persones ens van dipositar la seva confiança.
Per això, quan vaig prendre coneixement de l'oferiment d'anar a les llistes europees d'Esquerra Republicana de Catalunya com a independent, primer per part d'en Toni i després per part d'ERC, no vaig dubtar a dir 'dues vegades que sí'. No m'hi motiva cap càlcul personal. El lloc? El que es consideri oportú i adient a partir del cinquè. Posant-me a disposició per a contribuir, en tot allò que pugui ser útil, que la llista encapçalada pel company Josep-Maria Terricabras compti amb la màxima confiança ciutadana. Perquè crec que en aquest moment clau i històric del país, i de reconfiguració del mapa polític i de les esquerres, els gests polítics tenen un gran valor i cal ser coherent, amb tota la generositat i vocació de servei que ens sigui possible.
Aquest gest que faig amb total convicció i felicitat és sobretot un gest de confiança, perquè, com va dir Salvador Cardús, sé que 'només la confiança obliga al compromís'. Confiança --cap a ERC i les persones que la integren, liderades per Oriol Junqueras-- que junts serem capaços de proposar als nostres conciutadans i conciutadanes una alternativa creïble i il·lusionadora per a generar el canvi i transformació que Catalunya necessita i es mereix.
Que aquestes eleccions al Parlament Europeu es facin l'any de la consulta i de l'exercici sobirà del dret d'autodeterminació de Catalunya, fa que ambdós esdeveniments no puguin aïllar-se l'un de l'altre, sinó que vagin íntimament lligats. Encara que alguns vulguin fer-nos creure el contrari. Caldrà, doncs, treballar per a assegurar la màxima participació el dia 25 de maig i fer veure al món la importància que Catalunya pot tenir a Europa i la seva vocació europeista. És una oportunitat clau, per a fer evident que som 'un antic país nou, per una nova Europa'; ens hi juguem molt i estic segur que no la desaprofitarem.
Moltes gràcies per la vostra confiança.
Gabriel Fernàndez, membre de Socialisme, Catalunya i Llibertat i candidat a la llista d'ERC a les eleccions europees.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015