Opinió
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
Gabriel Fernàndez i Díaz
12.03.2014
Dues vegades que sí
Segurament per la formació rebuda per part dels meus pares i la transcendència que va tenir a la meva vida l'escoltisme, això d'intentar deixar el món una mica millor de com me l'he trobat sempre ho he sentit com un aspecte clau de la meva experiència vital. Per això des de sempre m'ha interessat fer coses per transformar la realitat, per contribuir a fer possibles els canvis cap una societat més justa, fraterna, pròspera i solidària. La política, entesa com 'l'art de fer possible això que és més necessari per a la felicitat de les persones', hi ha estat sempre present. La del meu país de naixement (Uruguai) i, des de fa més d'onze anys, la de Catalunya.
He tingut i tinc, per diverses circumstancies personals i professionals, l'oportunitat i el privilegi de treballar molt activament i a prop de molts i diversos actors de la vida política de Catalunya. Un d'aquests actors, l'any 1999, em va obsequiar amb el seu llibre titulat 'Els canvis són possibles', i des de aquell moment vam compartir 'trossos fraterns de vida', experiències personals, pensament, idees, projectes, i per sobre de tot, la confiança d'intentar realitzar 'nous inèdits viables'. Aquesta persona, Toni Comín, em va ajudar, entre més coses, a conèixer i admirar el pensament i el lideratge del president Pasqual Maragall i a participar activament i professionalment en experiències com ara Ciutadans pel Canvi (com a director), o campanyes com 'Via Federal' o la ILP de la llei electoral de Catalunya, en què més de noranta mil persones ens van dipositar la seva confiança.
Per això, quan vaig prendre coneixement de l'oferiment d'anar a les llistes europees d'Esquerra Republicana de Catalunya com a independent, primer per part d'en Toni i després per part d'ERC, no vaig dubtar a dir 'dues vegades que sí'. No m'hi motiva cap càlcul personal. El lloc? El que es consideri oportú i adient a partir del cinquè. Posant-me a disposició per a contribuir, en tot allò que pugui ser útil, que la llista encapçalada pel company Josep-Maria Terricabras compti amb la màxima confiança ciutadana. Perquè crec que en aquest moment clau i històric del país, i de reconfiguració del mapa polític i de les esquerres, els gests polítics tenen un gran valor i cal ser coherent, amb tota la generositat i vocació de servei que ens sigui possible.
Aquest gest que faig amb total convicció i felicitat és sobretot un gest de confiança, perquè, com va dir Salvador Cardús, sé que 'només la confiança obliga al compromís'. Confiança --cap a ERC i les persones que la integren, liderades per Oriol Junqueras-- que junts serem capaços de proposar als nostres conciutadans i conciutadanes una alternativa creïble i il·lusionadora per a generar el canvi i transformació que Catalunya necessita i es mereix.
Que aquestes eleccions al Parlament Europeu es facin l'any de la consulta i de l'exercici sobirà del dret d'autodeterminació de Catalunya, fa que ambdós esdeveniments no puguin aïllar-se l'un de l'altre, sinó que vagin íntimament lligats. Encara que alguns vulguin fer-nos creure el contrari. Caldrà, doncs, treballar per a assegurar la màxima participació el dia 25 de maig i fer veure al món la importància que Catalunya pot tenir a Europa i la seva vocació europeista. És una oportunitat clau, per a fer evident que som 'un antic país nou, per una nova Europa'; ens hi juguem molt i estic segur que no la desaprofitarem.
Moltes gràcies per la vostra confiança.
Gabriel Fernàndez, membre de Socialisme, Catalunya i Llibertat i candidat a la llista d'ERC a les eleccions europees.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015