La desglobalització valenciana: català, zero

No fa pas gaire que els cercles d’empresaris i certs sectors de la burgesia valenciana comencen a mirar Catalunya amb més deler que uns anys enrere. La urgència del corredor mediterrani i el problema sempitern del finançament valencià hi han posat la primera pedra. Amb tot, els corifeus del PP valencià no semblen disposats a acceptar que hi haja una segona pedra. Desorientats en el laberint dels escàndols que els han portat als jutjats un dia sí i un altre també, ja no saben com dissimular el neguit que els reté captius en la seua pròpia gàbia, una gàbia que, amb les enquestes apuntant un possible canvi d’escenari per al 2015, fa que reconeguen en qualsevol element que vertebre els territoris de parla catalana els fantasmes que el blaverisme del passat dictava en la seua pròpia consciència.

El talls de TV3 i Catalunya Ràdio allunyen la ciutadania valenciana d’aquest món globalitzat en què tothom diu que vivim. Qualsevol informació que provinga de més enllà de l’Ebre, per al PP valencià s’ha convertit en aquell altre que Lévinas explicava que, en ser portador d’un missatge, esdevenia ell mateix missatge. La implicació en l’interès en comú de qualsevol projecte que aproxime la ciutadania catalana i valenciana fertilitza unes il·lusions i unes ambicions que alguns han decidit que cal esguerrar de soca-rel.

I això els ha portat a decidir que si volem veure TV3 o escoltar Catalunya Ràdio ho hem de fer per internet. Els atacs que la llengua catalana pateix, ja siga en forma de llaços prohibits, d’emissions tallades o de línies en valencià suprimides no sorgeix només de la vindicació de la llibertat, sinó també de la submissió de la llibertat a una determinada manera de fer política. Han passat del pensament meditatiu (que tota estratègia política exigeix) a les actuacions calculadores.

Mentre me’n faig a la idea, a les onze de la nit sec davant el televisor i recorre la graella amb el comandament. Algunes televisions locals han acabat les emissions i hi han connectat el satèl·lit i, per tant, les cadenes internacionals substitueixen els programes d’àmbit local. Engegue la plataforma digital, on també hi ha cadenes internacionals. Faig un recompte de les llengües i el resultat em presenta als nassos la kafkiana desglobalització valenciana: anglès, 11; francès, 4;  alemany, 3; italià, 2; rus, 2; català, 0.

Marc Pallarès és professor de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat Jaume I i escriptor

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La implicació en l’interès en comú de qualsevol projecte que aproxime la ciutadania catalana i valenciana fertilitza unes il·lusions i unes ambicions que alguns han decidit que cal esguerrar de soca-rel.

Han passat del pensament meditatiu (que tota estratègia política exigeix) a les actuacions calculadores.