Opinió

 

<31/72>

Meritxell Ramírez

29.11.2013

El llibre escocès de la persuasió

El llibre (o, traduït literalment, 'paper') blanc que aquesta setmana ha presentat el govern escocès s'ha d'interpretar com un exercici retòric. Què passarà després del 18 de setembre de 2014 no ho sap ningú i requerirà un procés de negociació. El document és, per tant, un instrument de persuasió que té l'objectiu de fer creure a algú certes coses. La qüestió és precisament esbrinar a qui intenta convèncer i sobre què.


Si considerem el nombre de pàgines (607), és clar que aquest document no va adreçat al ciutadà corrent que treballa i té unes altres preocupacions diàries. Els únics que es poden dedicar a llegir aquest document són gent que cobra per a seguir aquests debats i que té el coneixement i l'interès necessaris per a destriar el gra de la palla. Bàsicament això es redueix a periodistes, acadèmics i polítics. És a aquesta audiència a qui va adreçat el document. Ja sabem doncs, que ahir, l'SNP volia copsar l'atenció dels qui marquen tendències a les enquestes d'opinió i els qui susciten debats i percepcions als diaris, televisions i xarxes socials.


Si ens fixem en el format podem esbrinar alguna cosa sobre el missatge que el govern vol transmetre. El fet més evident és que el valor d'aquest document és quantitatiu: nombre de pàgines i nombre de preguntes. Aquests són els dos aspectes més mencionats en quasi totes les cròniques de diaris. I, com tots sabem, a més de moltes més funcions, els nombres impressionen i creen estats d'ànim. El volum i el pes del document pot voler transmetre un imatge de grandiloqüència (o de pedanteria, depèn de com es miri). La quantitat ingent de preguntes incloses (650) vol mostrar que l'SNP va carregat de raons. I, com algú ha sabut veure, el nombre de qüestions també té un significat especial, perquè inclou 150 preguntes més que el llibre blanc que els unionistes escocesos van presentar ara fa uns quants mesos. Per tant, podem concloure que el govern replica a les crítiques, formulades majoritàriament per periodistes, acadèmics i polítics, sobre la manca d'alternatives post-independència. Aquest document dóna prou material a aquests contertulians perquè mantinguin el debat viu fins al setembre.


Si col·loquem aquest document en el context de la presentació pública, acabarem de descobrir un dels missatges subliminars més persuasius. L'espai de la presentació oficial, sense banderes i sense gaites, semblava més aviat el d'una exposició dels comptes i resultats d'una empresa que no pas un acte polític. Sembla doncs que Salmond i Sturgeon volien evitar l'èpica política i presentar el projecte independentista com una gestió merament administrativa. Com si declarar la independència d'Escòcia fos qüestió d'enllestir el procés que es va emprendre fa mesos. D'ací ve que el subtítol del llibre blanc sigui 'la teva guia cap a una Escòcia independent'. Doncs això, aquest llibre inclou unes indicacions que només cal que se segueixin al peu de la lletra per arribar a on cal. Amb aquest document els membres del govern escocès volen aconseguir un últim canvi de mentalitat abans del referèndum: del condicional 'què passaria si Escòcia fos independent' al previsible 'què passarà quan Escòcia sigui independent'.


Per aquells qui vulguin una anàlisi substantiva del contingut hipotètic del llibre blanc, recomano que mirin el resum que en fa ací Vicent Partal i tot aquest conjunt d'articles escrits per acadèmics escocesos.


 


Meritxell Ramírez, sociòloga de la Universitat d'Edimburg i presidenta del Centre Català d'Escòcia.

Editorial