Opinió
-
Haurem de tornar a avortar en la clandestinitat
Betlem Cañizar
20.12.2013
-
M. Antònia Font: 'Els llaços es mantindran fins al darrer alè'
Maria Antònia Font
18.12.2013
-
Mancomunitat de Catalunya: de l'ahir al demà
Salvador Esteve
18.12.2013
-
El Gran Wyoming: 'PP: un partit secessionista'
El Gran Wyoming
17.12.2013
-
És l’estupidesa, estúpids!
Eugeni Casanova
17.12.2013
-
La segona pregunta l’ha de votar tothom
Xavier Solano
16.12.2013
-
El llistó més alt que no calia
Joan Ramon Resina
16.12.2013
-
Un nyap útil
Amadeu Abril
16.12.2013
-
Sobre la dèria d’encreuar mots
Joan Josep Isern
16.12.2013
-
Hi haurà independència perquè no hi haurà referèndum. Una opinió i un pronòstic
Manuel Delgado
15.12.2013
-
Era Val d’Aran e era independéncia de Catalonha
Jusèp Loís Sans Socasau
15.12.2013
-
Com manipula El Periódico l’enquesta del GESOP
Miquel Almirall
14.12.2013
-
L'agressió a la llibertat acadèmica
Joan Ramon Resina
12.12.2013
Xavier Folch
13.03.2012
'Per biografia i per caràcter, Teresa Pàmies era diferent a tots els altres escriptors'
Jo vaig tractar més el seu marit, el Gregorio López Raimundo, però, de la Teresa Pàmies, sí que en puc dir que és una escriptora de molt de mèrit: autodidacta de formació, però amb molta vocació, es va cultivar sobretot a l'exili. Va començar a escriure a l'exili, en un ambient molt poc propici. El seu primer llibre, 'Testament a Praga', el va escriure amb el seu pare, o a partir de textos del seu pare, el Tomàs Pàmies, i va guanyar el premi Josep Pla. Jo crec que aquest premi la va ajudar a decidir-se a tornar a Barcelona. I va ser a Catalunya que la Teresa Pàmies es va dedicar a la literatura. Va escriure molts llibres, una bona part situats entre la novel·la i la memòria, un gènere que després s'ha posat tan de moda.
Era una dona enèrgica, de gran vitalitat i caràcter, molt poc freqüent. Té el llibre 'Amor clandestí', que parla de la seva relació clandestina amb el Gregorio López Raimundo. Per biografia i per caràcter, era una escriptora diferent de tots els altres escriptors. I va ser un referent per a les dones. Ella no es va considerar mai feminista, però a la pràctica ho era. I la seva actitud de vida va ser un exemple per a les feministes.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015