Opinió
-
Ara és hora, immigrants!
Joan-Lluís Lluís
10.01.2014
-
Xavier Folch: 'A la història del nostre país hi ha dos editors essencials i ell n'és un'
Xavier Folch
09.01.2014
-
Les kurdes de París i la credibilitat d'Europa
Quim Arrufat
09.01.2014
-
Straight from the source—in English
Liz Castro
07.01.2014
-
Expliquem-nos en anglès
Liz Castro
07.01.2014
-
La tornada d'un Elx amb autoestima
Antonio Franco
05.01.2014
-
Catalunya, un pilar imprescindible de l'OTAN
Àlex Calvo i Pol Molas
04.01.2014
-
Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
Gerard Horta
02.01.2014
-
Ara toca segrestar la història
Eugeni Casanova
28.12.2013
-
9-N: La Vanguardia o l’ús ideològic d’una enquesta
Miquel Almirall
25.12.2013
-
Ona Mediterrània torna la veu als mallorquins
Tomeu Martí
23.12.2013
-
GESOP intenta justificar la portada d'El Periódico
Miquel Almirall
22.12.2013
-
Haurem de tornar a avortar en la clandestinitat
Betlem Cañizar
20.12.2013
Gerard Fullana
08.03.2014
Calen eleccions avançades
Pensem que no calen moltes explicacions de per què el 7 a les 7 la societat civil valenciana s'ha unit a la Plaça de la Mare de Deu de València per tal de traure la tarjeta roja d'expulsió a un govern del PP que juga mal la democrácia, que juga brut.
A ningú no se li amaga que ens trobem davant un dels moments més crítics de la nostra història recent. L’augment devastador de l’atur, una recuperació econòmica que no arriba, el tancament d’empreses, la desindustrialització, l’abandó el camp valencià i la postergació de les polítiques socials afecten greument una majoria de la població. Per si no fos poc, la deriva autoritària d’uns governants que no escolten ni dialoguen, les actituds irresponsables que posen en perill les Institucions Autonòmiques, la privatització dels serveis públics, la venda a preu de saldo del nostre patrimoni, i episodis tan lamentables com la destrucció de la RTVV, agreugen fins a límits insuportables el malestar.
La situació de les finances públiques és dramàtica per l'endeutament i el pagament d’interessos ja supera el que es gasta en Educació: una gestió megalòmana i fracassada que té noms i cognoms, que es diu Zaplana, Olivas, Camps i Fabra.
L’aposta insensata per l’especulació immobiliària i l’arquitectura espectacle, el model basat en la construcció i el turisme massius i indiscriminats, mentre s’abandonava l’economia productiva, fou l’ambient perfecte per a un esclafit impressionant de la corrupció i per a l’enriquiment personal d’uns quants. Una corrupció institucionalitzada que ha podrit el partit que ostenta encara hui el poder i que fins ara, malgrat els molts procediments judicials incoats, no ha rebut el correctiu necessari i ha comportat, de retruc, oprobi i desprestigi per a tots els valencians. Un País, convertit en terra de saqueig.
Ara ho està pagant la ciutadania que es queda sense faena o sense casa, dependents que se’ls retallen les ajudes, estudiants que se’ls apugen les matrícules, empreses sense crèdits i sense mercats, una joventut sense futur, els ciutadans i ciutadanes que es queden sense serveis públics de qualitat, universals i gratuïts, o que veuen com perillen greument i es deterioren.
Ja sabem fins a quin punt influeix el context més ampli de la crisi, les polítiques d’austeritat i restricció pressupostària emanades d’Europa i la gestió nefasta del govern de l’Estat, que augmenta enormement la desigualtat social i aposta per un repartiment cruel i injust dels sacrificis. Ara bé, el llast generat per un model econòmic i polític basat en el clientelisme, la corrupció i l’especulació promogut pel PP al País Valencià és insuportable.
No oblidem tanmateix que una altra causa molt important de la dramàtica situació actual és també el brutal dèficit estructural del finançament, que és escandalosament lesiu per als interessos valencians. Tots els estudis solvents indiquen que hi ha un dèficit sistemàtic de finançament, una eixida neta de recursos, un escanyament permanent que ofega les finances públiques valencianes.
Els compromisos bàsics de la Generalitat en sanitat, ensenyament, serveis socials, administracions locals, infraestructures, pagament a proveïdors, etc., estan sotmesos a una gran tensió que perjudica greument la recuperació econòmica i el benestar de la població.
A l’ofegament implacable derivat d’una política general que castiga els més febles, cal sumar els efectes d’una crisi valenciana específica. Que s’ha traduït en la desaparició del sistema financer propi amb la venda de Bancaixa, la CAM i el Banc de València, en la reducció de l’oferta de serveis públics, en un atur per damunt de la mitjana, descens dels nivells de renda que ja estan per baix de la mitjana d’Espanya, empobriment general i enfosquiment de les perspectives de futur.
L’empobriment massiu i la manca de perspectives econòmiques, que generen tant de malestar, són el resultat directe de la política fracassada del PP.
La culminació d’aquesta deriva desesperant ha sigut el desballestament d’un marc institucional i polític i la reducció a una autonomia merament administrativa, de façana.
A la incompetència i a la manca de rigor de Zaplana i Camps, cal sumar ara la legitimació i la complaença d’Alberto Fabra amb els plans de recentralització inscrits en el programa màxim de l’espanyolisme de la FAES. Cal afegir la manca absoluta d’ambició que caracteritza el president actual, que no es creu la Institució que representa i no fa una defensa resolta dels interessos valencians. No reclama com cal el finançament just ni el deute històric, ni negocia una legítima reducció de l’endeutament consolidat. No té ni idea de què s’ha de fer per traure endavant aquest
País, perquè ni el coneix i se’l creu. En comptes d’unir els esforços mancomunats per a reivindicar solucions justes, reconstruir l’economia, rellançar un projecte col·lectiu il·lusionant, els polítics del PP segueixen una política sectària de fets consumats en benefici d’elements propers al poder que volen apropiar-se del patrimoni col·lectiu dels valencians. Per això les privatitzacions. El tancament de la RTVV no té cap sentit econòmic, és un atemptat directe contra la cultura, la indústria audiovisual, el dret a la informació i la llengua dels valencians. Un atemptat sense precedents a la identitat, que ara volen tapar amb cortines de fum reobrint conflictes artificials que la societat valenciana ja ha superat.
Per tot això és lògica i té tota la legitimitat la mobilització social en favor d’un Canvi amb majúscula, una inflexió enèrgica, per evitar la continuïtat d’una deriva fatal de ruïna econòmica i moral i per obrir una nova pàgina, per donar una oportunitat de futur als valencians i valencianes i especialment a les generacions joves.
Per això és justa i necessària una àmplia i sostinguda mobilització social que acompanye i que culmine el Canvi necessari i possible. Per això és legítima l’exigència d’Eleccions Anticipades, per avançar ja solucions, recuperar el temps perdut, aportar confiança i posar les bases per a una recuperació econòmica, política i moral de la societat valenciana. No podem esperar més.
Necessitem aire fresc en les Institucions, nova gent, cares noves, disposades a treballar amb força i amb il·lusió en favor dels interessos col·lectius, sense les hipoteques de corrupció i ineficàcia que ofeguen els inquilins actuals del Palau de la Generalitat.
Gerard Fullana, Rosa Solbes, Francesc Bayarri i Gustau Muñoz, directius de Valencians pel Canvi
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015