Opinió
-
No demanem neu a Barcelona
Andreu González Nandín
25.06.2015
-
La recuperació de la Generalitat del País Valencià
Josep Guia
24.06.2015
-
Dóna el to: lluita contra la precarietat laboral
Josep Garganté
23.06.2015
-
Sis preguntes a Teresa Forcades
Henry Ettinghausen
23.06.2015
-
'Vale'?
Pau Vidal
22.06.2015
-
Carta oberta a Albert Rivera (des d’un poble valencià)
Vicent Muñoz Jordà
18.06.2015
-
Independència sense Convergència?
Bernat Joan
18.06.2015
-
Un procés sobiranista barceloní?
Manuel Delgado
10.06.2015
-
El País del què
Josep Nadal
08.06.2015
-
Camarada, no surtis al carrer
Quim Arrufat
07.06.2015
-
Andorra cap a la república?
Àlvar Valls
05.06.2015
-
La vaga de fam de Grosclaude: una llavor plantada, una guspira encesa
Jaume Sastre
04.06.2015
-
Carta oberta als nous gestors polítics valencians
Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura
30.05.2015
Biel Mesquida
19.02.2015
La Bonet: veu viva d'un poble
Una amiga. Una cantant. Una lluitadora. Una dona valenta. Per Maria del Mar Bonet avui, 19 de febrer de 2015, és un dia històric: rep el reconeixement com a doctora 'honoris causa' per la universitat catalana de les seves illes: la Universitat de les Illes Balears. Rep el reconeixement pels quasi cinquanta anys de feina esforçada, ferma i constant per a vivificar el cançoner popular dels Països Catalans, per a escriure lletres de cançons pròpies, per a compondre melodies originals i per a musicar nombrosos poetes de tots els temps. De primer, els discs 'Cançons de festa', 'Cançons de la nostra Mediterrània', 'Saba de terrer', 'Cavall de foc' incorporen músiques populars de les illes Balears, del País Valencià i de Catalunya. I després, en una col·laboració enriquidora amb músics i cantants d'Andalusia (Manolo Sanlúcar, Paco Cepero), de Tunísia (Joventuts Musical de Tunis), de Síria (Cham Ensemble de Damasc) i de Grècia (Mikis Theodorakis), va enregistrar 'Anells d'aigua', 'Salmaia', 'El·las', i 'Amic Amat', que són mostres clares d'amor d'aquest trast mediterrani que forma el seu terrer íntim on ha recorregut totes les harmonies, tots els sons i paisatges.
D'ençà que la vaig conèixer, en temps del negre franquisme, la seva veu i les seves cançons són trinxeres de lluita coratjosa contra els botxins i els genocides per a aconseguir la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia, com cridàvem a les manifestacions antifranquistes, per salvar la llengua i la cultura catalanes, prohibides i anorreades pel dictador. I quan arribà el procés democràtic, els seus poemes i cançons continuaren essent empremtes de memòria i harmonies deixondidores contra les rutines del temps i la lentitud dels avenços en les llibertats, les autonomies i els drets humans. I aquests darrers anys, amb el govern espanyol i el govern balear del PP, que tornen a atacar la llengua i la cultura catalanes a l'administració, a l'educació i a la societat, la Bonet s'ha unit a les veus dels mestres, dels docents i dels ciutadans que reclamen els drets lingüístics retallats arreu amb tota casta d'artificis i dolenteries de persones que no estimen la llengua ni la cultura del poble català.
I per acabar aquestes notes volanderes, fetes a l'alba clara del 19 de febrer de 2015, remarcaré la feina immensa i sàvia de musicar nombrosos poetes catalans. El primer va ser Bartomeu Rosselló-Pòrcel i després vingueren Ramon Llull, Anselm Turmeda, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Jacint Verdaguer, Antoni M. Alcover, Llorenç Riber, Maria Antònia Salvà, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Ferrà, Blai Bonet, Miquel Martí i Pol, Miquel Àngel Riera, Josep Palau i Fabre, Marià Manent, Joan Vergés, Pere Quart, Josep Maria Llompart, Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli i Salvador Espriu.
Així es podrien resumir els treballs i els dies de la Bonet: fer lletra i música, omplir la lletra d'altri de melodia, fer cançons que fan tovar els sentiments i els sofriments, les sensacions i les pors, els mals i els plers d'amor. I els humanitzen per fer-los més bons de dur, per alleugerir-los, per donar-los marxa: una singular i benigna saba genètica, cultural, d'aquest nostre terrer marí, una saba que tant pot servir d'excitant com de remei, d'esquer com de camí de la nostra fràgil i difícil identitat, per la qual no s'ha aturat de fer i lluitar sempre.
Gràcies, estimada Maria del Mar Bonet! No amollis!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015