La Bonet: veu viva d'un poble

Una amiga. Una cantant. Una lluitadora. Una dona valenta. Per Maria del Mar Bonet avui, 19 de febrer de 2015, és un dia històric: rep el reconeixement com a doctora 'honoris causa' per la universitat catalana de les seves illes: la Universitat de les Illes Balears. Rep el reconeixement pels quasi cinquanta anys de feina esforçada, ferma i constant per a vivificar el cançoner popular dels Països Catalans, per a escriure lletres de cançons pròpies, per a compondre melodies originals i per a musicar nombrosos poetes de tots els temps. De primer, els discs 'Cançons de festa', 'Cançons de la nostra Mediterrània', 'Saba de terrer', 'Cavall de foc' incorporen músiques populars de les illes Balears, del País Valencià i de Catalunya. I després, en una col·laboració enriquidora amb músics i cantants d'Andalusia (Manolo Sanlúcar, Paco Cepero), de Tunísia (Joventuts Musical de Tunis), de Síria (Cham Ensemble de Damasc) i de Grècia (Mikis Theodorakis), va enregistrar 'Anells d'aigua', 'Salmaia', 'El·las', i 'Amic Amat', que són mostres clares d'amor d'aquest trast mediterrani que forma el seu terrer íntim on ha recorregut totes les harmonies, tots els sons i paisatges.

D'ençà que la vaig conèixer, en temps del negre franquisme, la seva veu i les seves cançons són trinxeres de lluita coratjosa contra els botxins i els genocides per a aconseguir la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia, com cridàvem a les manifestacions antifranquistes, per salvar la llengua i la cultura catalanes, prohibides i anorreades pel dictador. I quan arribà el procés democràtic, els seus poemes i cançons continuaren essent empremtes de memòria i harmonies deixondidores contra les rutines del temps i la lentitud dels avenços en les llibertats, les autonomies i els drets humans. I aquests darrers anys, amb el govern espanyol i el govern balear del PP, que tornen a atacar la llengua i la cultura catalanes a l'administració, a l'educació i a la societat, la Bonet s'ha unit a les veus dels mestres, dels docents i dels ciutadans que reclamen els drets lingüístics retallats arreu amb tota casta d'artificis i dolenteries de persones que no estimen la llengua ni la cultura del poble català.

I per acabar aquestes notes volanderes, fetes a l'alba clara del 19 de febrer de 2015, remarcaré la feina immensa i sàvia de musicar nombrosos poetes catalans. El primer va ser Bartomeu Rosselló-Pòrcel i després vingueren Ramon Llull, Anselm Turmeda, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Jacint Verdaguer, Antoni M. Alcover, Llorenç Riber, Maria Antònia Salvà, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Ferrà, Blai Bonet, Miquel Martí i Pol, Miquel Àngel Riera, Josep Palau i Fabre, Marià Manent, Joan Vergés, Pere Quart, Josep Maria Llompart, Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli i Salvador Espriu.

Així es podrien resumir els treballs i els dies de la Bonet: fer lletra i música, omplir la lletra d'altri de melodia, fer cançons que fan tovar els sentiments i els sofriments, les sensacions i les pors, els mals i els plers d'amor. I els humanitzen per fer-los més bons de dur, per alleugerir-los, per donar-los marxa: una singular i benigna saba genètica, cultural, d'aquest nostre terrer marí, una saba que tant pot servir d'excitant com de remei, d'esquer com de camí de la nostra fràgil i difícil identitat, per la qual no s'ha aturat de fer i lluitar sempre.

Gràcies, estimada Maria del Mar Bonet! No amollis!

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

'D'ençà que la vaig conèixer, la seva veu i les seves cançons són trinxeres de lluita coratjosa contra els botxins i els genocides'