Opinió
-
No demanem neu a Barcelona
Andreu González Nandín
25.06.2015
-
La recuperació de la Generalitat del País Valencià
Josep Guia
24.06.2015
-
Dóna el to: lluita contra la precarietat laboral
Josep Garganté
23.06.2015
-
Sis preguntes a Teresa Forcades
Henry Ettinghausen
23.06.2015
-
'Vale'?
Pau Vidal
22.06.2015
-
Carta oberta a Albert Rivera (des d’un poble valencià)
Vicent Muñoz Jordà
18.06.2015
-
Independència sense Convergència?
Bernat Joan
18.06.2015
-
Un procés sobiranista barceloní?
Manuel Delgado
10.06.2015
-
El País del què
Josep Nadal
08.06.2015
-
Camarada, no surtis al carrer
Quim Arrufat
07.06.2015
-
Andorra cap a la república?
Àlvar Valls
05.06.2015
-
La vaga de fam de Grosclaude: una llavor plantada, una guspira encesa
Jaume Sastre
04.06.2015
-
Carta oberta als nous gestors polítics valencians
Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura
30.05.2015
Quim Torra
10.11.2014
Escac a Espanya
La partida entre Catalunya i Espanya arriba a la darrera jugada. Ahir els catalans vam fer escac. Ara és el govern espanyol que ha de moure. I després, la nostra darrera jugada, que ha de ser l'escac i mat.
Els catalans, ahir, no tan sols van votar (hem passat del 'volem votar', al 'votarem' i ara al 'hem votat'), sinó que van exercir la sobirania. Van portar allò que fins ara eren simples declaracions a l'exercici real, als fets.
Per primera vegada d'ençà de la restauració borbònica després de la dictadura de Franco, els catalans, amb la jugada democràtica d'ahir, malgrat les miserables condicions en què ens vam trobar obligats a votar, vam saber capgirar-ho i posar el govern espanyol contra les cordes.
La projecció final dels resultats que la vice-presidenta va anunciar, els 2,3 milions de vots (espectacular, inimaginable), situa el sí-sí a la ratlla dels dos milions de vots. És a dir, constata allò que fins ara eren simples enquestes o impressions: un referèndum per la independència, a Catalunya, seria guanyat pels partidaris del sí. Clarament.
Per això, la votació següent l'hem de convertir en l'escac i mat. Les plebiscitàries senzillament han de constatar això que avui és una realitat: els ciutadans de Catalunya, majoritàriament, volen ser independents.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015