Opinió
-
No demanem neu a Barcelona
Andreu González Nandín
25.06.2015
-
La recuperació de la Generalitat del País Valencià
Josep Guia
24.06.2015
-
Dóna el to: lluita contra la precarietat laboral
Josep Garganté
23.06.2015
-
Sis preguntes a Teresa Forcades
Henry Ettinghausen
23.06.2015
-
'Vale'?
Pau Vidal
22.06.2015
-
Carta oberta a Albert Rivera (des d’un poble valencià)
Vicent Muñoz Jordà
18.06.2015
-
Independència sense Convergència?
Bernat Joan
18.06.2015
-
Un procés sobiranista barceloní?
Manuel Delgado
10.06.2015
-
El País del què
Josep Nadal
08.06.2015
-
Camarada, no surtis al carrer
Quim Arrufat
07.06.2015
-
Andorra cap a la república?
Àlvar Valls
05.06.2015
-
La vaga de fam de Grosclaude: una llavor plantada, una guspira encesa
Jaume Sastre
04.06.2015
-
El 'Help' d'en Marcel a YouTube: 'No vull viure amb ma mare'
Assumpció Maresma
02.06.2015
Rafa Xambó
11.06.2014
Les darreres ignomínies de la fi del PP
Se n'han vistes de molt grosses a les Corts Valencianes, però la d'avui, precisament la que no hem vist, és la més infame. Per la covardia dels corruptes del PP, presidits per un individu desvergonyit que practica la presidència de les corts a temps parcial per tenir temps de fer negocis agrícoles i alimentar la xarxa de beneficiats de la seua família que xuplen del pressupost públic amb contractes escandalosos.
Mònica Oltra ja fa temps que els va plantar cara. Les xarxes en van plenes, de les seues denúncies contra el sistema corrupte del Partit Podrit. Convé recordar que la sessió en què Juan Cotino -aquell que es feia passar pel germà per a no contestar a Jordi Évole- la va expulsar sense que ella l'escoltés, fou quan el PP no contestava res quant a què pensaven fer per combatre la pobresa i ajudar la gent que no tenen cap ingrés, mentre Rita Barberà bramava brofegades i auixava la coral de cacatues peperes contra Compromís, un context en què el president de les Corts, cas de ser equànime, hauria d'haver expulsat mitja bancada de lloros populars.
Fa molta vergonya aquesta colla de mediocres que s'amaguen de l'escrutini del poble mentre practiquen les darreres ignomínies de la fi. El seu temps s'ha acabat, són morts vivents. Encara faran mal, però els tirarem. Avui, com tants altres dies, tots som Mònica Oltra i ella ens representa dignament. Ells són uns fastigosos 'walking dead' a punt d'expirar. No els deixarem descansar en pau.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015