La visita de Maroni a Barcelona. Informació i propaganda

'Feixista', 'xenòfob', 'racista'. Visita 'incòmoda', 'compromesa', 'inoportuna'. 'Maroni no és benvingut': en català, italià i anglès, per a foragitar qualsevol dubte. Aquestes són les fórmules recurrents de la premsa catalana d'aquests dies, referides a Roberto Maroni i a la trobada amb Artur Mas. El govern ha actuat d'acord amb aquest criteri: llevant tota la importància a la reunió (trobada rigorosament privada, cap conferència de premsa, ni fotos ni filmacions), amb el comunicat difós pel govern al final de la trobada i la bella carta de Mas al diari italià La Repubblica ('Esperit català'), publicada l'endemà de la visita.

Diumenge el diari Ara va publicar una entrevista amb Maroni. I la impressió que se'n desprèn entra en forta contradicció amb l'escenari descrit suara: presenta la imatge d'un personatge polític del tot respectable, amb el qual els catalans podrien trobar-se en plena sintonia. A tot estirar, d'algú perseguit per la premsa italiana (i els jutges), que ofereixen una idea deformada de la Lliga Nord i dels seus homes.

El mateix diari, el mateix dia, també publica un article de Sebastià Alzamora que parla 'de la molt xenòfoba Lliga Nord […], una de les forces europees que han donat un suport més clar a la penosa Plataforma per Catalunya.'

Per tant, doncs, una visió maniquea de Maroni i de la Lliga, que demana algunes reflexions. La primera: Catalunya es mostra, com marca la seva tradició, com una societat democràtica i plural. En la mateixa dimensió comunicativa --de fet, en les pàgines de la mateixa edició d'un diari--, hi apareixen apunts prou diversos d'un mateix polític i del seu moviment; cada lector té a disposició múltiples claus de lectura per a construir críticament les pròpies idees.

Precisament des d'aquesta perspectiva, però, si es vol fer una contribució a la claredat i a la veritat, cal demanar-se quins fets reflecteixen les respostes de Maroni. Perquè si això no es fa, els mitjans de comunicació perillarien de passar de fiscalitzar el poder a ser-ne el megàfon.

L'europeisme declarat de la Lliga, que té 'pactes de ferro' amb Marie Le Pen i amb més aliats dubtosos, és compatible amb una idea democràtica d'Europa, amb la idea que els catalans tenen d'Europa? És racista o no un partit que fa servir, com a instrument d'oposició política, expressions com ara 'negre', 'orangutan', 'jueu', o 'marieta'? No es tracta de fenòmens socials --cosa que seria molt greu per a una democràcia civil-- atribuïbles a algun militant escadusser, sinó a actes duts a terme per persones que exerceixen (o han exercit) càrrecs institucionals de primer ordre: diputats, eurodiputats o ministres.

Llegint l'entrevista, tot això que dic podria semblar un conjunt de prejudicis o propaganda. És cert. La Lliga és víctima de la propaganda: d'aquella mateixa propaganda que utilitza per conquerir terreny apel·lant directament a les entranyes de la gent. En un país normal, per a explicar què és la Lliga, no calen enquestes complicades ni materials gaire secrets. N'hi ha prou de veure els cartells que el partit fabrica per a les campanyes electorals o d'opinió, les pàgines del seu diari oficial (La Padània), els programes dels debats que organitza, les declaracions dels seus responsables…

El capítol dedicat a la immigració també és ventilat a l'entrevista amb termes simplistes. No es tracta de discutir la similitud real o presumpta entre les diverses legislacions europees sobre la qüestió. Les 'innovacions' introduïdes pels governs de Berlusconi amb la Lliga (en els quals Maroni ha participat d'una manera estable com a ministre) han estat contestades diverses vegades per la cort constitucional (també és un complot?) i per les jurisdiccions supranacionals (ve't ací que el complot esdevé europeu).

Però deixant de banda la llei, hi ha una dimensió ètica i moral: quan resulta que les regles no serveixen per a contenir els fluxos migratoris (bé perquè les lleis no són adequades, bé per la magnitud del fenomen), gent d'orígens i cultures diversos han d'acabar mirant-se als ulls. El 'leghista', que invoca una 'Europa cristiana' per a contenir la 'invasió islàmica', menysté, fins i tot davant el sofriment extrem dels altres, els valors bàsics del cristianisme i es llança a fer afirmacions que no mereixen ni tan sols de ser comentades.

Aquests són els fets sobre els quals es basa la imatge que té la major part dels catalans respecte de la Lliga, segons que em sembla haver entès. Si aquests fets fossin falsos i n'hi hagués de diferents, capaços de fonamentar les afirmacions que Maroni ha fet a la premsa, fóra important de saber-ho. Per a Itàlia, per a Catalunya, i per a Europa.

Gennaro Ferraiuolo, professor de dret constitucional de la Universitat de Nàpols Federico II.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'europeisme declarat de la Lliga, que té 'pactes de ferro' amb Marie Le Pen i amb més aliats dubtosos, és compatible amb una idea democràtica d'Europa, amb la idea que els catalans tenen d'Europa?