Opinió
-
No demanem neu a Barcelona
Andreu González Nandín
25.06.2015
-
La recuperació de la Generalitat del País Valencià
Josep Guia
24.06.2015
-
Dóna el to: lluita contra la precarietat laboral
Josep Garganté
23.06.2015
-
Sis preguntes a Teresa Forcades
Henry Ettinghausen
23.06.2015
-
'Vale'?
Pau Vidal
22.06.2015
-
Carta oberta a Albert Rivera (des d’un poble valencià)
Vicent Muñoz Jordà
18.06.2015
-
Independència sense Convergència?
Bernat Joan
18.06.2015
-
Un procés sobiranista barceloní?
Manuel Delgado
10.06.2015
-
El País del què
Josep Nadal
08.06.2015
-
Camarada, no surtis al carrer
Quim Arrufat
07.06.2015
-
Andorra cap a la república?
Àlvar Valls
05.06.2015
-
La vaga de fam de Grosclaude: una llavor plantada, una guspira encesa
Jaume Sastre
04.06.2015
-
Carta oberta als nous gestors polítics valencians
Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura
30.05.2015
Albert Sales
04.10.2013
Carta oberta a Duran i Lleida: 'Els docents no mengem merda'
Benvolgut senyor Duran i Lleida,
Encara que li pugui semblar estrany, un bon nombre de persones d'aquest país ens dediquem a la docència i mengem. Alguns i algunes fins i tot paguen hipoteques! I no mengem merda! De fet, estic convençut que vostè menja molta més merda transgènica i plena de pesticides que la meva família.
Amb el salari d’un docent universitari més o menys estable es pot viure, menjar i pagar les factures perfectament. I som molts els precaris i precàries que vivim amb molt menys i tirem endavant mes rere mes. Fins i tot tenim la gosadia de fer plans de futur, tenir criatures i dedicar un part del nostre temps a la lluita en contra de les seves polítiques redistributives compromeses en transferir recursos dels més vulnerables als més rics. Polítiques que porten a terme sense cap mena de mala consciència i que deixen en la misèria molts milers de catalans i catalanes mentre vostès discuteixen absurditats reunits a restaurants de luxe o en transports de primera classe.
Això no vol dir que estigui content amb la patètica situació de la docència universitària catalana. Ni molt menys! En tres anys, els professors associats d'una de les universitats on treballo hem perdut un 63% del salari. Fem les mateixes hores i ens obren i tanquen contractes trimestralment. Sense cap seguretat en la nostra continuïtat, hem d'anar treballant i preparant assignatures confiant que el curs següent hi haurà pressupost i voluntat de contractar-nos un altre cop. La flexibilitat laboral en el seu màxim exponent. Amb aquest panorama, aquest curs treballo a temps parcial a tres universitats (a més d'exercir com a investigador independent). Sí, sí, tres. No es pot dir que no a res. I per desplaçar-me he d'agafar el transport públic més barat que trobo, perquè si no ja no em surt a compte la classe. Res d'AVE, ni benzines, ni peatges. Regionals i autobusos. I només sóc un més dels que sobreviuen de la docència. I em consta que hi ha gent que està molt pitjor, tot i que probablement tenen més talent que vostè i jo junts.
Suposo que em dirà que la nostra situació és culpa de Madrid. Miri, ja n’estic fins al capdamunt! Fins al capdamunt de paràsits socials que dediquen el 99% del seu temps a justificar-se davant la ciutadania per mantenir les seves quotes de poder i els seus salaris. Vostè, amb les seves dècades com a professional de la política és un exemple del càncer que viu la democràcia liberal i dels despropòsits de la transició espanyola. Vostè és tan enemic o més de les classes populars d'aquest país com el govern de Madrid, el Partit Popular, o la Banca Internacional. Amb les seves declaracions ha deixat claríssim quina és la seva motivació (i la de la majoria dels seus companys i companyes) per ser on són: Viure bé, enganxats a la poltrona.
Sap què? La majoria de nosaltres, ens conformaríem amb molt menys del que vostè cobra si ens garantissin seguretat i protecció social. Si no sotmetessin les nostres vides als atzars i a les voluntats dels mercats. Segurament, els seus amiguets, aquells amb qui es reuneix tan sovint, no estarien tant contents i no farien tants calés. I probablement, vostè no podria seguir enganxat a la poltrona amb la cola de la demagògia i de l’escenificació política de la democràcia liberal.
Si algun dia vol tornar a la docència, li asseguro que faré el possible per assistir com a oient a alguna de les seves classes. Per desgràcia, dubto que arribi a tenir aquesta oportunitat. Vostè ja s'ha expressat amb claredat: no pensa baixar del tren de vida dels ricatxos. Tampoc es preocupi gaire. Sap tan bé com jo que pot deixar la política quan vulgui. Segur que hi ha moltes empreses que li faran suculentes ofertes en honor a una llarga relació d'amistat i col·laboració.
I si no, ja no ve d’aquí. Aguanti fins als 65. Vostè segur que ha cotitzat suficient per cobrar la pensió màxima. Ara que… potser amb pensió màxima tampoc li dóna per anar al Set Portes o a la Camarga cada setmana… S'ha imaginat com viuen les persones que cobren pensions no contributives malgrat haver treballat durament tota la vida? Disculpi que me'n vaig de tema. Si m'hi poso aquesta carta podria ser tan llarga…
Rebi una cordial salutació. Des de baix a l'esquerra no el perdrem de vista ni deixarem de gaudir de la seva oratòria,
Albert Sales, professor de Sociologia i Criminologia a la UPF, UdG i l'IDEP, col·laborador de la URV, la UOC i la Universitat de Salamanca.
(Article publicat al seu bloc)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015