Josep Sort: 'Si guanya el Partit Quebequès, els plans d'un referèndum serien a llarg termini'

Durant tota la campanya, segons els sondatges, hi ha hagut una cursa entre tres opcions: el Partit Quebequès, la coalició Avenir Québec i el Partit Liberal, que és el partit que hi ha ara al govern. Totes tres formacions estan empatades amb entre un 30% i un 28% en intenció de vot. Sembla que a les darreres enquestes, el Partit Liberal es despenja una mica i fins i tot pot quedar tercer, en benefici dels altres dos. La victòria, doncs, sembla que es juga entre el Partit Quebequès i la coalició Avenir Québec, que és una opció a mig camí entre el sobiranisme i els federalistes unionistes del Partit Liberal. Amb tot, a l'última enquesta qui va al capdavant és el Partit Quebequès, i sembla que podrà governar. Però també pot passar que molts liberals, quan vegin que perden i que quedaran tercers, transfereixin el vot a la coalició Avenir Québec, i potser li donaria una oportunitat. Però, en principi, qui tindrà més vots, però no majoria, serà el Partit Quebequès.

Cal tenir en compte, en aquest sentit, que el sistema electoral del Quebec és majoritari, o sigui que si hi ha un triple empat, no vol dir que hi hagi un triple empat de diputats. És el sistema de qui guanya s'ho emporta tot. És possible, doncs, que amb un 33% o 34% dels vots puguis arribar a obtenir un 40% i escaig d'escons, i que amb un 25% o 26% de vots quedis amb un 10% o 12% d'escons. De manera que és molt important guanyar no a escala nacional, sinó a cada circumscripció, i a cada circumscripció només hi ha un sol escó en joc.

Si es mantenen els sondatges, el panorama que es dibuixa és que si guanya el Partit Quebequès no obtindrà una majoria absoluta i serà un govern minoritari. En aquest escenari, si guanyen els independentistes amb un govern minoritari i sense suport a l'Assemblea Nacional, serà una legislatura bastant complexa, perquè no hi haurà una majoria clara i serà una mica complicada de gestionar. Tret que passi allò que he dit abans, que molts liberals, molts federalistes, per evitar justament una victòria del Partit Quebequès, deixin de votar el seu candidat perquè veuen que ja no guanya i votin el candidat autonomista, François Legault.

Respecte a un possible referèndum en cas que guanyi el Partit Quebequès, els plans serien de segur a llarg termini. Crec que en aquest mandat, si es confirma la victòria independentista, seria molt difícil de plantejar. Haurien de canviar molt les coses i potser veure com hi incidiria, per exemple, una influència externa com el referèndum d'Escòcia. Però ho veig bastant hipotètic. La candidata del Partit Quebequès, Pauline Marois, no es distingeix precisament pel seu agosarament o per les seves ganes de tornar a convocar un tercer referèndum. Per tant, allò que va passar l'última vegada, el 1995, quan un any després de guanyar les eleccions el Partit Quebequès va convocar una consulta, ara no passarà ni de bon tros. Segurament, si tot es manté com ara, caldria passar com a mínim tres anys o més, o unes altres eleccions, perquè hi hagués un referèndum.

També pot passar que, de les eleccions, en surti un govern minoritari, que duri poc i amb una legislatura curta, com passa molt sovint al Quebec. Els governs minoritaris, com que no hi ha tradició de coalicions entre partits al parlament, normalment duren dos anys o màxim tres, i llavors hi ha eleccions avançades. En aquest sentit, calculo que si hi hagués un govern de dos-tres anys, a les properes eleccions potser sí que hi hauria un compromís del Partit Quebequès per a fer un tercer referèndum. Però, perquè això passi, crec que com a mínim haurien de passar tres anys o més.

Cal tenir en compte, a més, que Pauline Marois, l'actual candidata, és una veterana i una fundadora del Partit Quebequès. De fet, una de les observacions que s'han fet al partit és que no hi ha hagut una renovació i que presenta una persona amb l'edat que té, ja bastant gran, i que és una de les iniciadores de la formació. Això d'una banda. D'una altra, cal tenir en compte que el Partit Quebequès s'ha moderat molt, si comparem l'actual amb el que va haver-hi l'any 1995, quan es va convocar el segon referèndum. El primer ministre d'aleshores, Jacques Parizeau, era conegut com a membre d'un dels sectors més sobiranistes. En canvi, Pauline Marois no és precisament considerada d'aquest mateix sector i, de fet, hi ha hagut unes petites escissions i diputats que van ser elegits a les darreres eleccions pel Partit Quebequès han deixat el grup parlamentari per fundar un partit nou, l'Opció Nacional, que també es presenta a les eleccions amb un programa clarament independentista. Pot aconseguir un diputat, però no crec que pugui fer gaire més. És a dir, que hi ha sectors, els més purs i durs pel sobiranisme, que han deixat el Partit Quebequès sobretot per la direcció de Pauline Marois. Però també és cert que fa un any o un any i mig semblava que estava en crisi, i aquests darrers dotze mesos ha aconseguit tallar en sec les fuites i més o menys continua mantenint-se bastant cohesionat, al marge d'aquests sectors que n'han sortit.

Un altre element que cal tenir en compte en les eleccions són les protestes d'estudiants de l'anomenada 'primavera d'érable'. Quan hi ha aquests esdeveniments, sempre són una indicació que hi haurà un canvi polític. En aquest cas és un fenomen que ha donat molt de si a escala mediàtica i política i qui ho pagarà, com sempre, és el govern que ho ha gestionat o, en aquest cas, mal gestionat. Segurament que tindrà repercussions electorals, doncs, potser favorables al Partit Quebequès o també a algun 'outsider', com seria aquesta coalició Avenir Québec, que com que és una cosa nova, potser la gent cansada dels antics polítics i partits els votarà. Qui també pot rebre un cert vot contestatari és Québec Solidaire, una formació que bàsicament té força als barris populars i francòfons de Mont-real, allà on hi ha hagut més efervescència estudiantil, però a fora de la ciutat té poc impacte. El màxim a què pot aspirar és a guanyar un escó més o dos, però no hi veig més avanç. Québec Solidaire ha tingut un comportament molt interessant des del punt de vista mediàtic i ha representat un revulsiu per al sistema polític quebequès, però fora de la gran metròpoli de Mont-real no té un pes important.

Josep Sort, doctor en ciències polítiques i expert en el Quebec

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet