Opinió

 

<29/72>

Alà Baylac Ferrer

30.08.2013

Estudiar el català a la Universitat de Perpinyà

Sense voler entrar en la discussió del que ens convé a Catalunya Nord i dels efectes que tindrà –i que ja té– el procés de la Catalunya autonòmica cap a la seua plena sobirania, me cal rectificar unes afirmacions errònies contingudes en la crònica de Marta Serra del 29.8.2013, 'I a nosaltres, què ens convé?'.

Podem debatre si la Universitat de Perpinyà 'va més aviat de caiguda', si esdevé una antena de Montpeller o si es va privatitzant; la qüestió, me sembla, necessita examinar de ben a prop dades objectives i xifrades, fets i decisions, tant ministerials com de les mateixes universitats. I encara les opinions i interpretacions subjectives sempre farien inclinar la balança d'un costat o altre. En tot cas, el curs 2012-2013 el nombre d'estudiants de la Universitat de Perpinyà pràcticament no havia variat: se situa sempre entre els 9.500 estudiants i els 10.000.

Pel que fa ara a la qüestió que me concerneix més directament de la facultat de català, de nom oficial Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), desmenteixi clarament que hagi 'patit una davallada molt important del nombre d'estudiants'. Malgrat rumors i asseveracions de persones més o menys ben intencionades, malgrat els temps difícils i els alts i baixos conjunturals –que afecten igualment les altres llengües de l'estat–, malgrat hostilitats i al menys reticències, la facultat de català de Perpinyà, tot i essent la més petita –ens agrada parlar de 'dimensió humana'–, continua tenint uns 150 estudiants entre llicenciatura, màster i doctorat. Als quals s'han d'afegir un centenar més d'estudiants d'altres carreres que fan classe de català com a assignatura de llengua. En total, doncs uns 250 estudiants estudien català a la Universitat de Perpinyà, sense enregistrar cap baixa significativa.

Fins i tot és el moment de fer valer i de ser conscient que l'oferta d'ensenyament superior de català a la Universitat de Perpinyà esdevé, amb la crisi, una realitat molt interessant i competitiva, ben a prop de moltes ciutats sud-catalanes. A Perpinyà, la matrícula a la universitat val uns 250 euros l'any! Per fer llicenciatura –l'equivalent dels graus en 3 anys, al sud– i també per fer màster –2 anys més. Alguns estudiants de Barcelona, de Castelló de la Plana, entre altres, ho han entès i ja són inscrits enguany a la Universitat de Perpinyà per preparar diplomes i oposicions per a professorat de català. Molts més és previsible que ho facin els mesos i anys vinents?

Pel que concerneix el professorat de la facultat de català, aquí també cal corregir unes afirmacions errònies. Una petita facultat no pot tenir gran quantitat de professorat. L'IFCT té actualment 6 professors i professores titulars, als quals s'afegeix gent exterior sol·licitada per venir a fer classe –universitaris d'altres departaments, ensenyants sud-catalans, professorat de secundari associat, professionals. No és cert aquí tampoc que 'part del professorat ha marxat cap a altres departaments'. Les sis persones contractades per ensenyar català a la Universitat de Perpinyà ensenyen íntegrament a la facultat de català.

Que necessitem més persones que vinguin a estudiar el català a Perpinyà? Sí, és clar i ben evident. Com més gent tinguem inscrita, més consolidada serà la facultat de català i més capacitat tindrem d'avançar en la recuperació lingüística del país. Que necessitem més professorat a l'IFCT? Ningú no pot dir el contrari; els diplomes que s'hi poden estudiar necessiten més hores de classe que la dotació afectada al departament de català. I per això el consell de facultat demana més places i té menester d'ensenyants de fora de la facultat de català.

No caiguem en trampes derrotistes. I no fem el joc dels qui voldrien veure desaparèixer el català i el seu ensenyament a Catalunya Nord. El català –llengua, identitat, cultura, sociolingüística, afers transfronterers– constitueix una de les especificitats de la Universitat de Perpinyà, una carta mestra que tant la defineix, que la identifica amb un atot en la competència, especialment amb els centres més potents del nord de Salses. Per això, la Universitat no té cap mena d'interès a afeblir el seu pol de recerca i ensenyament superior de català, materialitzat a la Casa dels Països Catalans, seu de la facultat (IFCT), però també de l'ICRECS (Institut Català de Recerca en Ciències Socials), el laboratori d'investigació de l'IFCT, de l'APLEC (Associació per a l'ensenyament del català), de la delegació de l'IEC a Perpinyà, de l'associació Universitat Catalana d'Estiu a Catalunya Nord, entre altres entitats dedicades al català a l'ensenyament. I és ben probable que França, en la perspectiva d'una República Catalana al seu tocant, tingui tot interès a dotar-se de les eines per a poder gestionar la 'qüestió' catalana al millor dels seus interessos.


Alà Baylac Ferrer, director adjunt i professor de l'IFCT i vice-president de l'APLEC

Editorial